Història medieval i arqueologia del paisatge a Europa
A tot Europa, els llibres i els estudis que persegueixen assolir un més bon coneixement del paisatge humanitzat pretèrit són cada vegada més nombrosos. Els avanços metodològics que s'ha fet són molt importants. En aquest web presentarem algunes d'aquestes aportacions.
Dades personals
- Nom: Jordi Bolòs
Principals publicacions: - Els orígens medievals del paisatge català, Barcelona, 2004. - Atles del comtat d'Urgell (v788-993), Barcelona, 2006. - La vida quotidiana a Catalunya a l'època medieval, Barcelona, 2000. - Diplomatari del monestir de Santa Maria de Serrateix (segles X-XV), Barcelona, 2006. - El mas, el pagès i el senyor, Barcelona, 1995. - Un mas pirinenc medieval. Vilosiu B (Cercs, Berguedà), Lleida, 1996. - Dins les muralles de la ciutat. Carrers i oficis a la Lleida dels segles XIV i XV, Lleida, 2008. - Atles dels comtats de Rosselló, Conflent, Vallespir i Fenollet (759-991), Barcelona, 2009. - Atles dels comtats de Pallars i Ribagorça (806-998), Barcelona, 2012. - Inventaris i encants conservats a l'Arxiu Capitular de Lleida (segles XIV-XVI), Barcelona, 2014. http://ca.wikipedia.org/wiki/Jordi_Bol%C3%B2s_i_Masclans
dissabte, de maig 26, 2007
divendres, de maig 11, 2007
De l'arqueomorfologia a l'arqueogeografia
Una part de les crítiques que hom fa als medievalistes es deriven de l’intent de relacionar les formes ràdio-concèntriques amb els canvis de l’any 1000. Això, però, no ens han de portar a rebutjar la possibilitat de descobrir formes concèntriques, no creades per un interès senyorial, sinó fruit de l’ocupació d’uns espais erms o dedicats, per exemple, a la pastura. Penso que és molt més fàcil una creació espontània d’un espai agrari, que no pas una creació planificada d’aquest espai, que hauria portat, com s’assenyala, a formes ortogonals d’organització del terrer (com les que s’han trobat, amb seguretat, en algunes vilanoves medievals).
Per entendre totes aquestes realitats és interessant el glossari final (ps. 297-304), on, al costat de realitats ja més conegudes (com morfogen o arqueomorfologia) se’ns parla d’arqueogeografia, de resiliència, d’auto-organització de les formes planimètriques, d’isoclinia, isotopia, isoaxialitat, d’ucronia, etc.
Podem, per acabar, traduir un paràgraf de Magalí Watteaux en un treball sobre el naixement del poble a l’edat mitjana, que ens pot permetre d’entendre el fons de la problemàtica: “El poble medieval ens apareix com un objecte imprudentment isolat i separat de les xarxes que li donen forma. Ha d’ésser estudiat en tant que xarxa auto-organitzada i resilient en la llarga durada. El canvi consistirà en considerar que els resultats de les prospeccions i de les excavacions de l’arqueologia preventiva forneixen els materials d’un estudi arqueo-geogràfic, és a dir d’una anàlisi morfològica que no sigui només la tipologia dels plans de cases i de pobles. [...] Cal prendre consciència de l’existència d’un nou paradigma fundat en la complexitat, la dinàmica, la resiliència i la diacronia dels objectes recompostos.” (p. 317). Qualsevol realitat gairebé sempre és més complexa del que pot semblar a primer cop d’ull.