Història medieval i arqueologia del paisatge a Europa

Una síntesi sobre el poblament medieval a la Gran Bretanya i Irlanda: excavacions, textos i estudi del paisatge

2012-01-18T10:26:00.000-08:00

Neil CHISTIE i Paul STAMPER (eds.), Medieval Rural Settlement. Britain and Ireland, AD 800-1600, Windgather Press, Oxford, 2012, 369 pàgs.
Aquest volum, publicat fa molt poc temps, és una magnífica síntesi sobre el poblament medieval i, alhora, sobre l'ús de la terra i sobre aspectes econòmics i demogràfics, feta a partir de les recerques dutes a terme mitjançant mètodes arqueològics, prospeccions, anàlisis de geografia històrica, estudi de la toponímia, etc. La primera part comprèn un conjunt d'articles que mostren les recerques fetes sobre el poblament medieval a la Gran Bretanya i a Irlanda, amb referències a les diferents metodologies emprades, a les rels del paisatge medieval i al paper del poder en l'organització de l'hàbitat. Aquesta primera part, amb el nom de "Contexts, cronologies i formes" inclou treballs de Gardiner, Christie, Stamper, Dyer, Everson, Jones, Hooke, Thomas, Creighton, Barry i Lilley. La segona part presenta un conjunt d'estudis amb un abast regional o nacional. Amb el títol d'"Enquestes regionals i nacionals", inclou deu treballs (fets per Gardiner, Hinton, Turner, Wilson-North, Silvester, Kissock, Horning, Jones, Lewis, Oosthuizen, Martin, Wrathmell, Young i Dalglish). Una tercera i darrera part és dedicada a "Mètodes de recerca", amb un text de Carenza Lewis. El llibre es clou amb una àmplia bibliografia. És una aportació fonamental a l'estudi del poblament medieval.

Paisatge i societat a l'Horta de València al segle XIII

2011-01-14T10:50:00.000-08:00

Enric GUINOT - Ferran ESQUILACHE, Moncada i l'Orde del Temple en el segle XIII. Una comunitat rural de l'Horta de València en temps de Jaume I, Institució Alfons el Magnànim, València 2010, 234 pàgs.

Tal com s'exposa en la coberta del llibre: "Un fons documental excepcional [...] referit a la població de Moncada, en plena Horta de València, permet endinsar-nos en un estudi detallat sobre el paisatge rural andalusí que trobaren els colons cristians, el primerenc procés de repartiment que va dur a terme el rei entre els membres del consell municipal aragonès de Calataiud, i la seua posterior substitució per nous llauradors majoritàriament catalans que dirigí l'orde del Temple arran d'esdevenir el 1246 senyors de l'antiga alqueria. La segona part del llibre completa aquest estudi del naixement d'una comunitat rural en el segle XIII a l'Horta de València amb l'anàlisi de l'organització social d'aquests repobladors i amb l'acurat estudi de les transformacions del paisatge agrícola i rural, camps, terres i sistemes de regadiu, heretats del món andalusí i transformats en part pels nous colons de la societat feudal."

Societat, economia, arqueologia i paisatge als Pirineus medievals

2010-07-06T11:31:00.000-07:00

Juan F. UTRILLA - Germán NAVARRO (eds.), Espacios de montaña. Las relaciones transpirenaicas en la Edad Media. Actas del Seminario Internacional celebrado en la Universidad de Zaragoza (7-8 mayo 2009) y Trabajos del grupo RESOPYR IV, Universidad de Zaragoza, Saragossa, 2010, 289 pàgs.
Índex: J. Utrilla i G. Navarro (presentació), J. Bolòs (l'hàbitat pirinenc a Catalunya a l'edat mitjana: els documents escrits, l'arqueologia i la història del paisatge), M. Sancho (patrons d'assentament, ocupació del territori i explotació dels recursos als segles VI-XI), J. Utrilla (estat de la qüestió dels estudis sobre el poblament als Pirineus aragonesos), R. Viruete (la creació d'un hàbitat als Prepirineus aragonesos al segle XI), D. Pardillos - M. D. Lasuén (el castell d'Ayllón), G. Tomás (societat de cases i economia ramadera a la vall de Benasc al segle XIV), J. Abella (cases fortes, infanzonía i superioritat social a Valdonsella al segle XIV), J. P. Barraqué (el Bearn i Aragó als segles XI i XII), Aymat Catafau (frontera, invasions i poblament als Pirineus de l'est a la fi de l'edat mitjana), F. Miranda (Roncesvalles), M. Narbona (les corts de l'Ars Subtilior) i P. Mainoni - G. Pieracci (els Alps medievals: circulació de persones i de mercaderies).

Hàbitats i poblament als Pirineus, a l'edat mitjana i a l'època moderna

2010-04-15T03:04:00.000-07:00

Jean-Pierre BARRAQUÉ - Philippe SÉNAC (eds.), Habitats et peuplement dans les Pyrénées au Moyen âge et à l'époque moderne, CNRS - Université de Toulouse-Le Mirail, Tolosa, 2009, 282 pàgs.
Aquest volum dedicat a l'estudi de l'hàbitat als Pirineus en època medieval i moderna és el resultat de la col·laboració de diverses universitats situades a ambdós costats dels Pirineus, al País Basc, Navarra, Saragossa, Girona, Perpinyà, Pau i Tolosa. Inclou els treballs següents: C. Folch - J. Gibert Rebull - R. Martí: "El poblament rural a la conca alta del riu Fluvià (La Garrotxa)" [d'una manera sorprenent no coneixen l'existència de l'Altes del comtat de Besalú qua vam publicar l'any 1998!]; C. Cartault: "Les structures de peuplement en Ribagorce dans les vallées de la Noguera Ribagorçana et de l’Isábena (IXe-XIe siècles)"; E. Mallorquí: "Parròquia i feudalització. Reflexions a partir del cas del comtat de Girona, segles IX-XI"; F. Miranda García: "Fueros de franquicia y articulación del espacio pirenaico en Navarra (c.1150-1250)"; F. Guillot: "La mise en place des habitats agglomérés en Sabartès (Haute Ariège) au moyen âge central"; J. M. Pérez Centeno et alii: "Topografía religiosa urbana en el tramo central de la franja litoral guipuzcoana (ss. IX-XIII): Getaria, Zarautz, Zumaia"; G. Tomás: "La carta de población de Campo (Ribagorza, Aragón) en 1297. Ejemplo de transformación del paisaje humano pirenaico"; S. Aparicio Rosillo: "Distribución del hábitat en los valles del Pirineo al Garona (segunda mitad del siglo XIII)"; J. F. Utrilla - G. Navarro Espinach: "Conflictividad social y luchas de bandos en los valles pirenaicos del Sobrarbe y la Ribagorza hacia 1400"; J. Abella: "Recuperación demográfica, crecimiento económico y estratificación social en el Prepirineo aragonés a finales de la edad media. La villa de Sos en el siglo XV"; A. Aragón Ruano: "En pos de la territorialidad. La ocupación del espacio a través de la formación de comunidades de montes en Guipúzcoa en el tránsito del medievo a la edad moderna"; M. Camiade: "Évolution d’un territoire de moyenne montagne et de son habitat: Riprons à Laroque-des-Albères (XIVe-XVIIIe siècles)"; X. Solà: "La parròquia en els Pirineus catalans a l’època moderna: visites pastorals, contrareforma, hàbitat i frontera religiosa"; E. González: "Casa y vecindad como elementos de organización en el territorio: algunos ejemplos de comunidades guipuzcoanas en época moderna"; T. Mikes: "Una societat de muntanya a l’època moderna: poblament, població, societat i la seva reproducció (el cas de la Vall de Ribes al segle XVII)"; M. A. Sanllehy: "Una primera aproximació a l’organització de l’hàbitat a la Val d’Aran en època moderna: qüestions, fonts i metodologia"; J. M. Imízcoz: "Voisinage et habitat dans les communautés des Pyrénées occidentales entre le XVe et le XVIIIe siècles: de la croissance au blocage"; S. Villalón: "La propietat privada a la muntanya. Un tema menor? L’exemple del quart d’Escaldes-Engordany entre 1850 i 1914"; P. Palu: "Habiter en montagne pyrénéenne: hiérarchiser, partager et conserver entre «maisons». Le cas du pays de Soule (Pays basque français)". Inclou també una presentació dels dos editors.

Com era i com és l'horta andalusina i feudal a València

2010-03-16T10:11:00.000-07:00

Ferran ESQUILACHE MARTÍ, Història de l'horta d'Aldaia. Construcció i evolució d'un paisatge social, Ajuntament d'Aldaia, Aldaia, 2007, 164 pàgs.
Com diu l'autor "és un estudi de les relacions socials que al llarg de la història han anat actuant sobre l'horta d'Aldaia, fins a formar el paisatge que hui coneixem." S'hi utilitzen les tècniques de l'anomenada arqueologia hidràulica per reconstruir els sistemes hidràulics i per fer una proposta sobre les diferents etapes constructives a partir de les característiques que cada societat ha deixat reflectides al paisatge. També, s'utilitzen els documents d'arxiu per indagar sobre les relacions socials que es desenvoluparen al voltant del treball dels pagesos en aquest territori situat a l'oest de la ciutat de València.
Índex dels principals apartats: Descripció del sistema de regadiu. L'horta andalusina. L'horta feudal. L'horta contemporània. Annexos.
Amb relació als treballs fets per aquest autor i per altres joves medievalistes que treballen a la Universitat de València: www.harca.org

Un clàssic sobre l'arqueologia del paisatge

2010-01-30T12:00:00.000-08:00

Michael ASTON i Trevor ROWLEY, Landscape Archaeology. An Introduction to Fieldwork Techniques on Post-Roman Landscapes, David and Charles, Newton Abbot, 1974, 217 pàgs.

Aquest any 1974 va sortir publicat aquest llibre d'ASTON i ROWLEY i també el de Christopher TAYLOR, Fieldwork in Medieval Archaeology (Batsford, Londres), amb unes característiques semblants. Recordo que el Dr. Manuel Riu em va comentar fa temps que va tenir a les mans els llibres de Taylor i de De Boüard i que es va decantar per tirar endavant la traducció al castellà del segon (Teide/Base, 1977). Els dos llibres anglesos mostraven ja en aquell moment molt més interès pel paisatge que no pas pel jaciment i, curiosament, una atracció notable per les obres de terra (earthworks). Ara, amb la perspectiva dels anys, t'adones del gran interès d'aquells estudis del paisatge històric fets en un moment en què a Catalunya encara es parlava poc d'aquesta mena de recerques. El contingut del llibre d'Aston i Rowley és l'Arqueologia del paisatge, les tècniques del treball de camp, la importància dels mapes en aquest tipus de recerques, les fotografies aèries, el treball de camp a les ciutats, als pobles i al món rural i, finalmeent, el capítol vuitè és dedicat a com organitzar i què fer dels resultats del treball de camp. Tot i els anys que han passat d'ençà del moment en què es va publicar aquest llibre, encara és molt interessant la seva lectura (que no vam poder fer quan es va publicar fa més de 35 anys).

El mas i la vila a la Catalunya del nord-est

2009-12-20T11:36:00.000-08:00

Víctor FARÍAS ZURITA, El mas i la vila a la Catalunya medieval. Els fonaments d'una societat senyorialitzada (segles XI-XIV), Universitat de València, València, 2009, 438 pàgs.
Encara que no sigui només un llibre dedicat al paisatge històric, hi trobem aportacions molt notables a l'estudi de dues realitats fonamentals per a comprendre el paisatge històric de moltes de les comarques de la Catalunya Vella: el mas i la vila.
Índex: Primera part: En els orígens d'una civilització agrària: el mas al nord-est català dels segles medievals. 1. Vers un nou paisatge rural al nord-est català. 2. Els components del mas i la seva explotació. 3. El mas i la senyoria. 4. Els homes i les dones de mas. Segona part: La urbanització a petita escala: les viles del nord-est català. 5. Topografia de la vila. 6. Les activitats econòmiques a la vila. 7. Els homes de vila i el seu senyor. 8. La vila i el mas. Inclou 8 plànols i 22 mapes. Podem acabar fent esment d'unes paraules incloses a la contracoberta: "El present estudi mostra que la configuració d'uns espais locals cal vincular-la amb un esforç senyorial per promoure el mas i la vila, i per assolir la seva integració".

Estudis del paisatge històric a Andalusia

2009-09-26T04:44:00.000-07:00

Antonio MALPICA (ed.), Análisis de los paisajes históricos. De Al-Andalus a la sociedad feudal, Editorial Alhulia, Granada, 2009, 267 pàgs.
"El paisatge actual és el resultat de l'acumulació dels diversos paisatges històrics que s'han succeït. Per tant, aquests paisatges són part de la cultura material de les societats que els van crear. En la seva formació foren essencials, entre d'altres coses, la interacció entre l'ésser humà i la natura i la manera en què s'expressa en l'espai una determinada formació social. Des d'una perspectiva arqueològica, els paisatges són compostos per una sèrie d'elements aprehensibles i mesurables, entre els quals hi ha un seguit de relacions. Poden, per tant, descodificar-se i, en conseqüència, conèixer-se. La comprensió del funcionament dels diferents elements i de les seves relacions, així com la identificació de l'acumulació dels diversos paisatges històrics, fa que sigui possible conèixer el procés de formació del paisatge actual i les formes d'organització del territori." Aquestes frases ens mostren una manera d'aproximar-se a l'estudi del paisatge històric molt semblant a com ho fem nosaltres.
Aquest volum inclou estudis d'Antonio Malpica (antic regne de Granada; la costa de Granada), de José Cristóbal Carvajal (Vega de Granada), de Miguel Jiménez Puertas (serra d'Alfaguara), de José M. Martín Civatos (vessant nord de Sierra Nevada i terra de Guadix), de Jorge A. Eiroa (el corredor del riu Vélez-Comeros), de Luca Mattei (els Montes Occidentales de Granada), de Lorenzo Cara (la petjada dels pastors en el territori), d'Alberto García Porras (sobre la ciutat com agent que transforma el paisatge), d'Adela Fàbregas (l'itinerari d'Hernando Colón) i de Jesús Brufal (sobre la Lleida de secà als segles XI i XII).

El paisatge de les mines a l'edat mitjana a Anglaterra

2009-08-30T10:39:00.000-07:00

Stephen RIPPON - Peter CLAUGHTON - Chris SMART, Mining in a medieval Landscape. The Royal Silver Mines of the Tamar Valley, University of Exeter Press, Exeter, 2009, 207 pàgs.
Aquest llibre estudia una indústria, les mines de plata o argent, que va tenir una profunda importància, tant pel que fa a l'economia local com pel que fa a la història de la mineria anglesa: les mines reials dels darrers segles medievals de Bere Ferrers a la vall de Tamar, a la frontera entre Cornualla i Devon.
Contingut: 1. Introducció: l'impacte de la indústria en el paisatge medieval. 2. La riquesa de la terra: els recursos de metall al Devon medieval. 3. La producció d'argent a la Anglaterra medieval i les mines de Devon. 4. L'extracció i el processament de les menes d'argent. 5. El combustible de la indústria: l'administració de l'aigua i de la fusta. 6. La comunitat minera i el seu impacte en el paisatge sencer. 7. Discussió i conclusions.
Amb relació a la mineria, cal esmentar els treballs de M.-C. BAILLY-MAITRE a França, esmentats en un escrit fet en aquest mateix bloc el setembre de 2008. Pel que fa a Catalunya, els treballs actualment en curs duts a terme per Albert Martínez Elcacho sobre els crossos d'argent i l'extracció d'aquest metall al Priorat poden ésser una bona aportació al coneixement de la mineria de l'argent al nostre país.

Una aproximació interdisciplinària al paisatge medieval de Devon i Cornualla (Anglaterra)

2009-07-07T07:32:00.000-07:00

Sam TURNER (ed.), Medieval Devon and Cornwall. Shaping an Ancient Countryside, Windgather Press, Macclesfield, 2006, 176 pàgs.
Segons els autors, el món rural de Devon i Cornualla preserva un llegat del passat medieval sorprenentment molt ric. Aquest llibre explora els diferents elements que han format aquest paisatge històric: les capelles, les creus de terme, els castells i les mines, els canvis produïts per obtenir estany i les formes allargades dels camps i, per damunt de tot, la forma intrincada de les cledes o marges dels camps i dels camins ondulats. Entre els anys 500 i 1700 un seguit de revolucions transformaren l'estructura del paisatge rural al sud-oest de la península britànica. Aquest llibre explica la història d'aquests canvis i també s'endinsa en el coneixement de com la gent va sentir l'experiència de viure en el paisatge que tenia entorn seu.
Amb contribucions de Ralph Fyre sobre les aportacions de l'estudi dels pol·lens al coneixement dels canvis del paisatge, de Sam Turner sobre el paisatge cristià, de Peter Herring sobre els camps allargats (llenques o strip fields), de Oliver Creighton i J P Freeman sobre els castells, de Phil Newman sobre el treball de l'estany i de Lucy Franklin sobre el folklore i els paisatges imaginats.

Aportació de l' HLC a l'estudi del paisatge històric de Devon (Anglaterra)

2009-05-18T04:25:00.000-07:00

Sam TURNER, Ancient Country: the Historic Character of rural Devon. A report on the Devon Historic Landscape Characterisation Project, Devon Archaeological Society, Exeter, 2007, 185 pàgs.

Aquest llibre ofereix una introducció al paisatge històric de Devon (Anglaterra) i presenta una nova forma de fer una arqueologia del paisatge d'aquest comtat, basada en l'ús dels resultats del projecte Devon Historic Landscape Characterisation (HLC), dut a terme entre els anys 2001 i 2005. Amb aquest treball se'ns mostra com, amb l'estudi del paisatge històric, podem comprendre millor la vida dels nostres avantpassats i també l'entorn rural que ha arribat fins a l'actualitat. El primer capítol planteja un estat de la qüestió sobre el caràcter històric de les principals regions britàniques. El capítol segon descriu la metodologia aplicada pel projecte Devon HLC. En el tercer capítol s'estudien els camps, l'origen dels quals podem datar en l'època medieval. El capítol quart s'interessa per la gènesi dels tipus de gestió del territori més importants, incloent-hi també l'ús dels vergers, els prats inundables, els boscos i les landes. En el capítol cinquè, a partir de les dades incloses en el projecte HLC, s'intenta entendre la diversitat de paisatges que podem trobar en cadascuna de les comarques de Devon. Finalment, el capítol sisè pren en consideració el futur del paisatge històric rural de Devon. Els resultats poden enriquir els debats sobre la preservació d'alguns paisatges particulars.

Vilanoves planificades al nord d'Anglaterra

2009-04-18T09:52:00.000-07:00

Brian K. ROBERTS, Landscapes, Documents and Maps. Villages in Northern England and Beyond AD 900-1250, Oxbow Books, Oxford, 2008, 336 pàgs.
Aquest volum del professor emèrit del departament de Geografia de la Universitat de Durham, utilitza informacions que provenen de la geografia, la història, la història econòmica, l'arqueologia, la toponímia, l'antropologia i fins i tot l'arquitectura; la matèria fonamental d'aquest llibre és tanmateix el paisatge històric. La cartografia també hi té un pes molt gran. Com a tema principal, s'hi estudia la creació deliberada de pobles nous i la reparcel·lació de llocs antigament habitats, esdevingudes al nord d'Anglaterra entre els anys 900 i 1250. Contingut: 1. La natura del poblament rural. 2. Sobre el disseny i les formes. El poblament al nord d'Anglaterra. 3. Formes regulars. 4. Variacions i formes complexes. 5. Interpretar el registre morfològic. 6. Dominis i comtats. 7. La formació del poble. 8. Sobre els "Drengs" i els plans. 9. Pobles planificats a Europa i a Anglaterra. 10. Pobles planificats a Anglaterra.

Un estudi molt profund sobre el paisatge del sud d'Anglaterra

2009-03-05T09:02:00.000-08:00

Stephen RIPPON, Beyond the medieval village. The Diversification of Landscape Character in Southern Britain, Oxford University Press, Oxford, 2008, 323 pàgs.
Una de les característiques més significatives del paisatge al sud d'Anglaterra és la manera com varien els seus trets propis d'una regió a una altra: els pobles compactes de les Midlands contrasten amb els vilars (o poblets) més esgarriats de l'Ànglia oriental i els masos isolats del Devon. Rippon (professor d'Arqueologia del Paisatge de la Universitat d'Exeter) estudia 'el document històric més important que tenim' (d'acord amb les paraules de Hoskins) i assenyala que mentre alguns paisatges es poden datar d'abans i de després de la conquesta normanda (segle XI), en d'altres contrades del migdia anglès s'esdevingueren canvis molt profunds vers el segle VIIIè.

Estudiar el paisatge mediterrani en la llarga durada

2009-02-09T02:31:00.000-08:00

R. GARRABOU - J. M. NAREDO (eds.), El paisaje en perspectiva histórica. Formación y transformación del paisaje en el mundo mediterráneo, Institución Fernando el Católico - Prensas Universitarias de Zaragoza, Saragossa, 2008, 414 pàgs.
Els treballs que s'apleguen en aquest llibre s'endinsen en una anàlisi de l'evolució històrica del paisatge i tenen com a objectiu fonamental aportar elements per a assolir un coneixement més bo de la crisi paisatgística actual i uns criteris per a una gestió adequada del territori. Inclou treballs de S. Riera i J.M. Palet, de J. Escalona, I. Alfonso i F. Reyes, de J. Bolòs, J. J. Busqueta, X. Eritja i M. Monjo (dedicat a "La formación y evolución histórica del paisaje de Lleida en los siglos medievales: pautas de estudio", pàgs. 117-136), d'A. Pèlachs, J.M. Soriano, J. Nadal, D. Molina i R. Cunill, d'E. Vicedo, J. Boixadera, J. R. Olarieta i J.M. Martínez, d'E. Tello, R. Garrabou i X. Cussó, etc.

Els límits del paisatge al llarg de la història

2008-09-26T03:18:00.000-07:00

R. Compatangelo-Soussignan - J.-R. Bertrand - J. Chapman - P.-Y. Laffont (eds.), Marqueurs des paysages et systèmes socio-économiques. Actes du colloque COST du Mans (7-9 décembre 2006), Presses Universitaires de Rennes, Rennes, 2008, 286 pàgs.
Des de l'època antiga fins al segle XIX, en els paisatges europeus s'han marcat els límits de maneres diferents, en funció de les èpoques i de les contrades, en funció de l'entorn natural, però també en funció dels sistemes socio-econòmics diferents.
Sumari: Jean PEYRAS (geòmetres de l'Antiguitat tardana), K. GRUEL et alii (santuaris), O. BRUAND (esglésies medievals), Y. BENHIMA (Marroc medieval), Esther PASCUA (activitats pastorals a la Península Ibèrica), S. GARCIA-DILS DE LA VEGA et alii (Écija al segle XVIII), M.-C. BAILLY-MAITRE (paisatges de la mineria medieval), M. CLAVEL-LÉVÊQUE (via Domitia a la Narbonense), C. GUGL et alii (límits de camps romans a la Pannònia occidental), D. MATTINGLY (les foggaras a Líbia), Fèlix RETAMERO (sistemes hidràulics andalusins a les illes Balears), P.-Y. LAFFONT (castells, encastellament i xarxa viària a l'Occitània medieval), S. LETURCQ (les crestes de les llaurades al territori de la Bauce), I. SCHJELLERUP (terrasses als Andes), R. MC NEARY - B. SHANAHAN (establiments i closos a Irlanda), O. ALDRED et alii (terres volcàniques de Grècia i Irlanda), P. G. MOLLER (Dinamarca), J. CHAPMAN (enclosures a Anglaterra i Gal·les), G. FAIRCLOUGH (paisatges pre-industrials a les ciutats modernes), P. BRUNET (Baixa Normandia), P. MADELINE - M. MARIE (Pays d'Auge), J.-R. BERTRAND (Parc Natural Regional de Normandia-Maine) i G. S. JARAMILLO (cartografiar els paisatges culturals rurals).

Comprendre la formació d'un paisatge humanitzat al llarg de 2.000 anys

2008-09-10T07:01:00.000-07:00

Stephen RIPPON (ed.), Landscape, Community and Colonisation. The North Somerset Levels during the 1st to 2nd millennia AD, Council for British Archaeology, York, 2006, 317 pàgs.
Aquest innovador estudi ens apropa a les formes variables en què les comunitats humanes han triat per explotar, modificar i transformar llur entorn a llarg dels dos darrers mil·lennis. Fent ús del treball de camp i de les fonts escrites, els autors han explorat els orígens i el desenvolupament d'un paisatge històric actual. Aquesta recerca ha mostrat que una contrada concreta no pot ésser estudiada d'una manera isolada, ans ha d'ésser contemplada amb relació al context del país on se situa. Continguts: 1. Entendre la història del paisatge. 2. El paisatge de la prehistòria tardana i de l'època romana. 3. La formació del paisatge històric. 4. Discussió i conclusions.

Els "fars". Aproximació a l'inici de l'època islàmica

2008-07-15T02:20:00.000-07:00

Ramon MARTÍ (ed.), Fars de l'islam, antigues alimares d'al-Andalus. Actes del congrés celebrat a Barcelona i a Bellaterra els dies 9 i 10 de novembre de 2006, EDAR, Barcelona, 2008, 351 pàgs.
Anàlisi de les torres monumentals que reben el nom llatí pharus o altres sinònims o derivats seus. Aquestes torres són vinculades amb la conquesta i l'ocupació musulmana del segle VIII.
Índex: I. De la fortificació antiga a la islàmica. J. Pera (Les torres romanes a Catalunya), A. Constant (Excavacions recents al castell d'Oltrera, al Rosselló), M. Acién (Un possible origen de la torre residencial a al-Andalus), J. Zozaya (La trama defensiva a la vall del Duero). II. Arqueologia dels Fars. Amb treballs d'E. Sánchez (Torrassa del Moro de Llinars del Vallès), J. Tura i J. Mateu (Torre de la Mora o del Far, Sant Feliu de Buixalleu), C. Folch - J. Gibert i J. Llinàs (la Torre del Far de Santa Coloma de Farners), R. Martí i S. Selma (la Torre de Mal Paso, Castellnovo, Castelló). III. Fars i xarxes de fars. R. Martí (Els fars a al-Andalus), S. Selma, R. Jàrrega i J. Menargues (Fars i torres alimares al País Valencià), J.-A. Lecanda, J. Lorenzo i E. Pastor (Fars al territori de l'alt Ebre), X. Ballestín i M. Viladrich (Foc, fum, torxes i miralls), M. Checa, C. Folch i J. Gibert (Interconnexió visual dels fars a la Catalunya Vella).

Vilarnau: un poble i un territori del Rosselló a l'edat mitjana

2008-06-07T04:02:00.000-07:00

Olivier PASSARRIUS - Richard DONAT - Aymat CATAFAU (dirs.), Vilarnau. Un village du Moyen âge en Roussillon, Edicions Trabucaire - Conseil Général des Pyrénées Orientales, Perpinyà, [2008], 516 pàgs.
Edició del resultat de deu anys d'excavacions i de recerques al vilatge medieval abandonat de Vilarnau, edificat al segle IX a la riba de la Tet, entre Perpinyà i la mar Mediterrània. Vilarnau primerament es va organitzar amb relació a l'església de Sant Cristòfor i, després, al costat del castell de la família senyorial. L'arqueologia i les recerques fetes als arxius han permès de reconstruir l'evolució d'aquest poble i del seu territori, des d'abans del seu naixement fins al moment en què es va abandonar, arran del pas de l'exèrcit catalanoaragonès, el 1343, i de les epidèmies de la segona meitat del segle XIV. El cementiri, amb més d'un miler d'enterraments, guarda el record de tots aquests esdeveniments. El seu estudi, fet per un equip pluridisciplinari, ha permès d'obtenir dades inèdites sobre la població, les pràctiques funeràries i, fins i tot, sobre l'organització i la gestió d'un cementeri parroquial a l'edat mitjana. Vilarnau és un bon exemple de poble medieval estudiat d'una manera quasi exhaustiva. La contraposició de les dades aportades per l'arqueologia amb les que provenen dels arxius dóna una imatge precisa i matisada de la història d'aquest vilatge abandonat de la plana del Rosselló, que ha esdevingut un indret privilegiat des d'on observar la societat rural medieval.

El bosc, l'home i els ramats als Pirineus: l'aportació de les anàlisis pol·líniques

2008-05-18T07:54:00.000-07:00

Didier GALOP, La forêt, l'homme et le troupeau dans les Pyrénées. 6000 ans d'histoire de l'environnement entre Garonne et Méditerranée. Contribution palynologique, Geode - Laboratoire d'Ecologie Terrestre - Framespa, Tolosa, 1998, 285 pàgs.
Una aproximació interdisciplinària permet de completar el puzzle de la història del medi a la meitat oriental dels Pirineus. Des del Neolític, les traces dels primers ramaders es poden trobar a les pastures de la Cerdanya. Després, durant l'edat del Bronze, la colonització es generalitzà, els boscos canviaren i les rompudes prengueren importància, fins arribar a l'expansió agrícola de l'Antiguitat romana. L'estudi posa especialment en evidència un creixement medieval molt precoç, que començà al segle IXè, en gairebé totes les valls, i de vegades fins i tot abans. Les rompudes agrícoles i ramaderes s'intensificaren, a partir d'aquest moment, fins arribar al segle XIX; alhora, la metal·lúgia "a la catalana" transformà profundament les masses forestals.

El passat i el futur de les recerques sobre el paisatge medieval anglès

2008-04-14T02:34:00.000-07:00

Mark GARDINER - Stephen RIPPON (eds.), Medieval Landscapes, volum 2 de Landscapes History after Hoskins, Windgather Press, Macclesfield, 2007, 273 pàgs.
Després de la presentació de la sèrie, feta per Ch. Dyer, i d'una introducció sobre els paisatges medievals a la Gran Bretanya, redactada pels editors, el cos del llibre es reparteix en quatre parts: 1) Paisatges urbans, amb 4 estudis (T. Slater -el paisatge de les ciutats medievals-, K. Lilley i altres -cartografiar ciutats medievals i GIS-, O. Creighton i N.J.Higham), 2) Perspectives regionals, també amb 4 recerques (B. Roberts -sobre el poble-, T. Williamson, S. Rippon i E. Martin), 3) Paisatges del poblament, amb tres treballs (M. Page i R. Jones, P. Dixon i M. Gardiner) i, finalment, 4) Paisatges percebuts i rituals, amb 3 treballs (B. McDonagh, R. Liddiard, P. Everson i D. Stocker). El capítol darrer, 16, fet pels editors, S. Rippon i M. Gardiner, és dedicat a les conclusions: El futur dels estudis dels paisatges medievals.

Sèquies i sistemes de regadiu a València

2008-03-02T04:22:00.000-08:00

Enric GUINOT - Sergi SELMA, Les séquies de l'Horta nord de València: Mestalla, Rascanya i Tormos, Camins d'aigua. El patrimoni hidràulic valencià, Generalitat Valenciana, València, 2005, 224 pàgs.
"Parlarem en comú de la seua història i de les seues formes d'organització social, semblants entre elles [...], però en canvi sí que dedicarem a Tormos, Rascanya i Mestalla un extens espai individual per a explicar la reconstrucció que hem aconseguit fer per primera vegada dels seus traçats històrics complets, així com de l'organització interna de l'espai de regadiu entre els diversos braços [...]. Més enllà dels mites, l'origen d'estos sistemes de regadiu de l'Horta és, una vegada més i més enllà de les transformacions al llarg dels segles, d'època islàmica, de "temps de sarraïns" com deien aquells avantpassats nostres que els van trobar en funcionament en el temps de Jaume I, quan van conquistar estes terres en el segle XIII i van fundar el nou regne." (pàg. 9)

Els espais parcel·lats a l'edat mitjana: els terrers de les bastides occitanes

2008-02-01T10:32:00.000-08:00

Cédric LAVIGNE, Essai sur la planification agraire au Moyen Âge. Les paysages neufs de la Gascogne médiévale (XIIIe-XIVe siècles), Ausonius Publications, Bordeus, 2002, 299 pàgs.
Aprofitant les aportacions teòriques i metodològiques de les recerques dutes a terme sobre els cadastres d'època romana, en aquest llibre s'intenta tenir, mitjançant l'estudi dels paisatges nous de la Gascunya, una caracterització de la planificació agrària medieval. Índex: I: Marc d'estudi, materials i mètode de l'enquesta. II. El problema del reconeixement dels parcel·laris planificats de l'edat mitjana: assaig de trobar uns models de les formes. III. De l'estudi de les formes a l'estudi de les mesures: l'arpent, realitat i discurs. IV: Les planificacions modestes. V: La borda, cap de pont de la conquesta de noves terres. VI. Elements de síntesi.

Poder conèixer el paisatge del teu poble com si fossis un detectiu

2008-01-14T11:12:00.000-08:00

Richard MUIR, Be your own Landscape Detective investigating where you are, Sutton Publishing, Stroud, 2007, 308 pàgs.
Després de publicar Landscape Detective. Discovering a Countryside (2001) i The New Reading the Landscape. Fieldwork in Landscape History (2002), Muir intenta novament fer assequibles els estudis sobre el paisatge a un públic ampli d'estudiosos afeccionats. A Anglaterra, com a Catalunya, hi ha una llarga tradició de persones interessades per la història local. Aquest fet ha afavorit l'interès per al coneixement de la història del paisatge no sols en els ambients universitaris, ans també en el món dels estudiosos locals.
Inclou els següents capítols: 1. Arbres i boscos. 2. Paisatges de camps. 3. Camins i corriols. 4. Pobles. 5. Paisatges sagrats. 6. Fortificacions. 7. Pobles abandonats. 8. Parcs i forests. 9. Alguns indrets especials.

L'ús de l'aigua a la Catalunya Nova

2007-11-16T11:20:00.000-08:00

Carolina BATET, L'aigua conquerida. Hidraulisme feudal en terres de conquesta. Alguns exemples de la Catalunya Nova i de Mallorca, Universitat Autònoma de Barcelona - Universitat de València, València, 2006, 282 pàgs. i 20 figures.
Índex: Introducció 1. La geografia i els diferents enfocaments de la recerca. 2. Hidraulisme andalusí versus hidraulisme feudal?. 3. Cap a la identificació del nou ordre agrari feudal. La Gestió dels sistemes hidràulics conquerits. 1. L'hidraulisme dels ordes monacals. El Cister. 2. Agricultura i dominació feudal en un espai hidràulic andalusí: la vall del riu Corb. 3. Viles i comunitats pageses davant la gestió feudal de l'aigua. 3.1 Castelló de Farfanya. 3.2 Balaguer. 3.3 Els conflictes de les xarxes hidràuliques feudalitzades. Conclusions. 1. Un hidraulisme amb dualitat de funcions. 2. Un hidraulisme que genera nous conflictes. 3. Les formes versàtils de la conquesta.

Un paisatge de l'Europa septentrional al llarg dels darrers mil anys: l'exemple de Suècia

2007-10-18T07:47:00.000-07:00

Per Lagerås, The Ecology of Expansion and Abandonment. Medieval and Post-Medieval Land-use and Settlement Dynamics in a Landsape Perspective, Riksantikvarieämbetet, Estocolm, 2007, 256 pàgs.
Aquest llibre ens acosta a la història dels canvis esdevinguts en una societat i un paisatge d'unes terres altes marginals, situades al sud de Suècia, al llarg del darrer mil·lenni. El llibre mostra la interacció entre períodes de colonització i expansió i períodes de decadència i abandonament. Mitjançant les fonts utilitzades, les anàlisis dels pol·lens i també les dades arqueològiques i els documents escrits, l'autor situa una societat local en un context molt més ampli. Hi estudia, a partir de la perspectiva de l'arqueologia del paisatge, l'expansió medieval, la Pesta Negra, la producció de ferro, la Petita Edat del Glaç, la formació dels grans bruguerars i la introducció de la silvicultura.

Història del paisatge de l'època moderna: l'exemple d'Escòcia

2007-10-13T03:24:00.000-07:00

I. Whyte - K. Whyte, The Changing Scottish Landscape, 1500-1800, Routledge, Londres - Nova York, 1991, 251 pàgs.
A la fi de l'edat mitjana, Escòcia era un país empobrit, amb poca població i una economia poc desenvolupada; l'any 1800, aquest pais del nord d'Europa s'havia urbanitzat molt i el seu paisatge havia restat profundament alterat per les millores (improvement) esdevingudes en l'agricultura. Aquest llibre centra l'atenció en el món rural i analitza les característiques del poblament i de l'agricultura, que restaren molt alterades als segles XVII i XVIII, arran de la Revolució Agrícola. Els autors valoren els efectes que tingué en el paisatge el canvi del paper de l'església, el pas d'una casa forta a una mansió rural, la millora de les comunicacions i el naixement d'unes noves indústries. Índex: 1. El poblament rural abans dels "improvers". 2. La casa i la llar. 3. El camp i la granja. 4. Del castell a la mansió. 5. L'església en el paisatge. 6. El paisatge de l' "improvement" (la gran millora o progrés esdevingut en aquesta època): les Terres Baixes. 7. Les Terres Altes. 8 Transport i comunicació. 9. La indústria en el paisatge. Conclusió. Aquest llibre és un dels exemples més notables d'estudi del paisatge rural amb relació a l'època moderna!

El territori i les comunitats a l'edat mitjana en una perspectiva europea

2007-09-30T07:41:00.000-07:00

Wendy DAVIES - Guy HALSALL - Andrew REYNOLDS (eds.), People and Space in the Middle Ages, 300-1300, Brepols, Turnhout, 2006, 366 pàgs.
Inclou un estudi introductori de W. Davies sobre la definició de la comunitat i la formació d'aquesta comunitat a l'alta edat mitjana. També conté un treball d'A. Reynolds i A. Langlands sobre el Wansdyke, uns estudis de C. Callow sobre Islàndia septentrional a l'edat mitjana i de O. Vésteinsson sobre el poblament dispers en aquest mateix país. Conté una recerca de S. Bassett sobre com cartografiar les unitats territorials a l'Anglaterra anglosaxona. Així mateix, hi ha sengles aportacions de J. Escalona i I. Martín Viso sobre la jerarquització i la fissió a Castella durant els segles X i XI i sobre els llocs centrals i l'organització territorial de les comunitats a la Castella septentrional, respectivament. Inclou també un treball d'A. Cepas sobre Clunia, un de G. Halsall sobre la Gàl·lia merovíngia, de G. Astill sobre les ciutats anglosaxones al sud d'Anglaterra, de P. Fouracre sobre Marmoutier, d'A. Sennis sobre memòria i espai als monestirs medievals i de W. Davies sobre les poblacions, el territori i els membres de la comunitat. En conjunt, un notable intent de fer aportacions innovadores i des d'uns perspectiva geogràfica molt variada.

Les sagreres: un tema fonamental en els estudis del paisatge històric

2007-09-26T06:19:00.000-07:00

Víctor FARÍAS - Ramon MARTÍ - Aymat CATAFAU, Les sagreres a la Catalunya medieval (Jornada d'estudi organitzada per l'Associació d'Història Rural de les Comarques Gironines, 2000), Associació d'Història Rural de les Comarques Gironines, Girona, 2007, 249 pàgs.
Inclou una presentació de Lluís To. A continuació, trobem l'estudi de V. Farías, La proclamació de la pau i l'edificació dels cementiris. Sobre la difusió de les sagreres als bisbats de Barcelona i Girona (segles XI-XIII). També: R. Martí, L'ensagrerament: utilitats d'un concepte. I, clou el llibre: A. Catafau, Les celleres del Rosselló de mitjan segle XIII a la fi del segle XV, permanències i evolució d'una forma d'estructuració del poblament.

Un estat de la qüestió sobre la història agrària europea

2007-09-11T10:36:00.000-07:00

I. Alonso (ed.), The Rural History of Medieval European Societies, Brepols, Turnhout, 310 pàgs.
Amb estudis i estats de la qüestió amb relació a diferents territoris d'Europa de Chistopher C. Dyer, Phillipp R. Schofield, Benoît Cursente, J. A. García de Cortázar i Pascual Martínez Sopena, Luigi Provero, Julien Demade i Piotr Górecki. Aquests estudis foren publicats inicialment a la revista Historia agraria, revista de agricultura e historia rural, vols. 31 i 33 (anys 2003 i 2004).

Coves, balmes, esplugues i crosells

2007-07-03T05:41:00.001-07:00

Durant els dies 30 de juny - 1 de juliol s'ha realitzat a Saint Martin le Vieil, prop de Carcassona, el tercer col·loqui sobre "Habitat troglodytique et sites rupestres au moyen âge". Hi ha hagut comunicacions de P. Sauzet, sobre "Baumas, tutas e caunas", de M. Bergues, d'A. Bazzana, sobre les coves-refugi a al-Andalus, de C. Raynaud, de J. Bolòs, sobre les coves habitades, els ermitages i els castells troglodítics a Catalunya, de M.-E. Gardel, de Ph. Baux, de D. Allios, de P. Conte, d'A. Debert, de D. Allemand, de S. Piazza, etc.
El pretext per realitzar aquestes jornades en aquest bonic poble occità és que s'hi han estudiat uns notables "cruzels" (en català en podem dir 'crosells'; vegeu: Joan Coromines, Onomasticon Cataloniae, vol. III, Barcelona, 1995, pàgs. 469-471) o petites coves artificials.
L'any 2005 es va celebrar el primer col·loqui, publicat el 2006: F. Guillot (ed.), De la spelunca à la roca: l'habitat troglodytique au Moyen Âge, Carcassona, 2006, 191 pàgs.

La complexitat dels canvis esdevinguts a l'alta edat mitjana

2007-05-26T04:48:00.000-07:00

Susan OOSTHUIZEN, Landscapes Decoded. The origins and development of Cambridgeshire's medieval fields, University of Hertfordshire Press, Hertfordshire, 2006, 174 pàgs.

La descoberta del que sembla que era un testimoni d' uns proto-open-fields, situats a l'oest de Cambridge i creats als segles VIII o IX, ha permès l'autora de poder analitzar els canvis esdevinguts en la societat i el poblament al llarg d'aquest període en què s'esdevingué una transformació entre els camps prehistòrics i els medievals.

De l'arqueomorfologia a l'arqueogeografia

2007-05-11T03:10:00.000-07:00

Études rurales, 167-168, juliol-desembre 2003. Volum dedicat a: Objets en crise, objets recomposés. Inclou, entre d'altres, treballs de G. Chouquer (L'espai de les societats antigues, entre projecte i experiència), C. Marchand (Unes centuriacions més boniques que mai? Proposició d'un model dinàmic d'organització de les formes), S. Robert (Com es transmeten les formes del passat?), C. Lavigne (Nous objectes d'història agrària per posar fi al bocage i a l'openfield), M. Watteaux (El pla ràdio-quadriculat dels terrers no planificats), J. Burnouf (La Natura dels medievalistes), M. Watteaux (A propòsit del "naixement del poble a l'edat mitjana": la fi d'un paradigma?), etc.

Les crítiques que contenen diversos dels articles d’aquesta publicació als treballs fets per alguns medievalistes que, a França, s’han endinsat en els estudis del paisatge històric no han d’ésser motiu de desànim, ans han de portar a corregir errors i impulsar les recerques en aquesta disciplina. Convé de cridar l’atenció sobre diversos aspectes que crec que són fonamentals en les aportacions que s’hi fan. En primer lloc, crec que cal estudiar el territori sempre tenint present la llarga durada. No té cap sentit només interessar-nos, per exemple, en els segles de l’edat mitjana central i no preocupar-nos de la resta. Això pot provocar molts errors. Si l’edat mitjana és l’època de la formació dels pobles, l’època romana (per no parlar d’etapes anteriors) fou l’època en què s’organitzaren molts dels espais conreats, que, amb pocs canvis, han arribat fins ara. Tal com s’indica en aquest volum, la capacitat de transformar l’entorn rural per part dels homes que viuen en un poble (o per part dels seus senyors) sol ésser molt reduïda. Malgrat això, un altre aspecte que se subratlla i que crec que cal tenir sempre ben present és la importància del lligam entre pobles, vies i camps, que difícilment es poden estudiar per separat, ans s’han d’analitzar com a realitats relacionades.
Una part de les crítiques que hom fa als medievalistes es deriven de l’intent de relacionar les formes ràdio-concèntriques amb els canvis de l’any 1000. Això, però, no ens han de portar a rebutjar la possibilitat de descobrir formes concèntriques, no creades per un interès senyorial, sinó fruit de l’ocupació d’uns espais erms o dedicats, per exemple, a la pastura. Penso que és molt més fàcil una creació espontània d’un espai agrari, que no pas una creació planificada d’aquest espai, que hauria portat, com s’assenyala, a formes ortogonals d’organització del terrer (com les que s’han trobat, amb seguretat, en algunes vilanoves medievals).
Per entendre totes aquestes realitats és interessant el glossari final (ps. 297-304), on, al costat de realitats ja més conegudes (com morfogen o arqueomorfologia) se’ns parla d’arqueogeografia, de resiliència, d’auto-organització de les formes planimètriques, d’isoclinia, isotopia, isoaxialitat, d’ucronia, etc.
Podem, per acabar, traduir un paràgraf de Magalí Watteaux en un treball sobre el naixement del poble a l’edat mitjana, que ens pot permetre d’entendre el fons de la problemàtica: “El poble medieval ens apareix com un objecte imprudentment isolat i separat de les xarxes que li donen forma. Ha d’ésser estudiat en tant que xarxa auto-organitzada i resilient en la llarga durada. El canvi consistirà en considerar que els resultats de les prospeccions i de les excavacions de l’arqueologia preventiva forneixen els materials d’un estudi arqueo-geogràfic, és a dir d’una anàlisi morfològica que no sigui només la tipologia dels plans de cases i de pobles. [...] Cal prendre consciència de l’existència d’un nou paradigma fundat en la complexitat, la dinàmica, la resiliència i la diacronia dels objectes recompostos.” (p. 317). Qualsevol realitat gairebé sempre és més complexa del que pot semblar a primer cop d’ull.

Espais hidràulics i societat a Menorca

2007-04-30T06:51:00.000-07:00

M. Barceló - F. Retamero (eds.), Els barrancs tancats. L'ordre pagès al sud de Menorca en època andalusina (segles X-XIII), Institut Menorquí d'Estudis, Maó, 2005, 293 pàgs.

L'índex del volum:

Miquel Barceló, Negre i roig. Els contextos historiogràfics per a l'estudi de la societat andalusina de Menorca i la seva destrucció.

Fèlix Retamero, La colonització andalusina als barrancs de Menorca. 1. El barranc d'Algendar. 2. El barranc de Trebalúger. 3. Els barrancs de Binigaus i de Son Boter. 4. El barranc de Cala en Porter.

Joaquim Sánchez, Estudi de les pedres de molins manuals i de les zones d'extracció a Menorca

Fèlix Retamero, Les mesures de la supervivència.

Bibliografia.

Els recursos naturals dels Pirineus

2007-04-25T10:09:00.000-07:00

Aymat Catafau (ed.), Les ressources naturelles des Pyrénées du Moyen Âge à l'époque moderne. Exploitation, gestion, appropriation. Actes du Congrès International RESOPYR 1, Presses Universitaires de Perpignan, Perpinyà, 2005, 543 pàgs.

Aquest volum presenta, en 17 treballs, els resultats de dos anys de treball del grup de recerques RESOPYR, que aplegà investigadors de deu universitats dels dos vessants dels Pirineus, presentats al congrés de Font Romeu (2002). Principals apartats:

- Dinàmiques econòmiques i formació dels paisatges. Visions regionals i aproximacions de detall (amb treballs de M C Bal, M P Ruas, Ch Rendu, J Bolòs, T Mikes, M Sancho, D Brocas, A Legaz, J F Utrilla i d'altres).

- Pastoralisme i gestió dels espais pastorals (amb treballs de M Conesa, A Moraza, E Bille).

- Els boscos i llurs usos (amb treballs de V Izard, M Brunet i d'altres).

- Protoindústries de muntanya: el ferro, l'argent i el vidre (amb treballs d' I Mugueta, M Camiade, D Fontaine, A Balent).

- Els mots de la muntanya: vers un lèxic, el model de Navarra (E Ramírez Vaquera).

Transformar el territori al Llenguadoc medieval

2007-04-16T04:24:00.000-07:00

Jean-Loup Abbé, À la conquête des étangs. L'aménagement de l'espace en Languedoc méditerranéen (XIIe-XVe siècle), Presses Universitaires du Mirail, Tolosa, 2006, 331 pàgs.

Aquest llibre estudia primerament l'arranjament dels medis humits en la llarga durada (Antiguitat i edat mitjana) a nivell europeu, abans d'entrar en la història dels assecaments medievals que hi hagué al Llenguadoc mediterrani, analitzats d'una manera global, mitjançant diferents dossiers ben documentats.

Índex: Introducció. 1. Societats i drenatge de les zones humides. 2. Els estanys continentals de la plana llenguadociana: corpus i fonts d'estudi. 3. L'estany medieval: medi, terrer i territori. 4. El temps dels assecaments. 5. El drenatge de l'estany: una gran obra en un medi rural. 6. Terrer, parcel·lari i planificació: els estanys assecats i l'espai medieval. Conclusió. Documents. Annexos. Fonts. Bibliografia. Lèxic medieval. Índex.

L'origen de la parròquia a Occitània

2007-04-12T01:34:00.000-07:00

Christine Delaplace (dir.), Aux origines de la paroise rurale en Gaule méridionale (IVe-IXe siècles), Editions Errance, París, 2005, 255 pàgs.

La parròquia va néixer al final de l'Antiguitat i es va desenvolupar al llarg de l'alta edat mitjana. Els treballs d'arqueologia duts a terme aquests darrers anys han aportat importants novetats al coneixement d'aquesta realitat, alhora que s'estudiava l'ocupació del territori, les formes de poblament i l'hàbitat.

Inclou treballs de E. Zadora-Rio (l'estudi de les parròquies rurals segons l'arqueologia), de F. Hautefeuille (la cartografia de la parròquia), de M. Aubrun (l'origen de la parròquia rural), de Ch. Delaplace i S. Aumard (l'articulació de les fonts arqueològiques i de les fonts escrites). A més, inclou estudis regionals sobre les regions Roine-Alps (Reynaud), la Suïssa occidental (Terrier), Provença (Codou), Llenguadoc (Pellecuer i Schneider), Alvèrnia (Vergain), Migdia-Pirineus (Boudartchouk), Aquitània (Faravel), Centre-Oest (Boissavit-Camus i Bourgeois), Itàlia i Córsega (Pergola), Hispània occidental (López Quiroga). Inclou també tres treballs sobre el clergat, els oratoria i sobre tres fundacions carolíngies.

Poblament a l'altiplà d'Aubrac

2007-04-03T11:40:00.000-07:00

Laurent Fau (dir.), Les Monts d'Aubrac au Moyen Âge. Genèse d'un monde agropastoral, dAf 101, París 2006, 214 pàgs.

Un dels aspectes més importants d'aquest estudi plurisdiciplinari és el coneixement de l'hàbitat, en part dispers, en aquest altiplà del nord d'Occitània als segles XI i XII. S'hi analitzen les explotacions agrícoles permanents (el mas) i també les explotacions temporals (els "mazucs" o "traps" ["burons" en francès], que corresponen a les nostres bordes), situades entre els 1.100 i els 1.300 m d'altitud.

Sumari: 1. Presentació geogràfica i geomorfològica. 2. L'Aubrac abans de l'arribada dels monjos. 3. L'Aubrac a l'època de la Domeria [un hospital]. 4. L'hàbitat permanent. 5. L'hàbitat temporal. 6. L'artesanat i la protoindústria.

El paisatge en països amb un hàbitat dispers

2007-03-27T06:34:00.000-07:00

Daniel Pichot, Le village éclaté. Habitat et société dans les campagnes de l'Ouest au Moyen Âge, Presses Universitaires de Rennes, Rennes, 2002, 395 pàgs.

Què és el poble allà on hi ha un poblament bàsicament dispers? Mentre en bona part d'Europa els medievalistes desitgen comprendre millor les modalitats del control de l'espai, de l'organització del poblament i del reagrupament dels homes al llarg de l'edat mitjana, aquest estudi sobre l'oest de França (la Bretanya, el Maine i l'Anjou) planteja problemes específics d'aquestes regions en relació amb aquests temes. S'hi fa ús de la documentació, dels plans cadastrals, de la toponímia, de l'iconografia i de l'arqueologia. S'hi estudia l'existència de petits centres de poblament creats als segles XI i XII en relació amb priorats, burgs i cementiris, que es poden contraposar a un notable poblament dispers o semidispers. Com diu l'autor, es tracta d'uns pobles que fugen de la imatge tradicional del poblament agrupat, són uns pobles que han esclatat.

Atles del comtat d'Urgell: una aportació al coneixement del paisatge de l'alta edat mitjana

2007-03-12T10:52:00.000-07:00

Jordi Bolòs - Víctor Hurtado, Atles del comtat d'Urgell (v788-993), Rafael Dalmau editor, Barcelona, 2006, 143 pàgs.

Sumari: Introducció.- Cronologia.- Bases i signes convencionals.- Mapes toponímics [Origen dels topònims. Topònims preromans. Topònims creats en època romana. Topònims amb un nom germànic i àrab. Topònims d'interès històric. Advocacions de les esglésies].- Mapes econòmics [El bosc, les pastures i els conreus. El transport, les mines i les indústries. La vall d'Andorra. La vall de Lord. La vall de Lavansa. La vall de Castellbò. El territori de Solsona. Isona i la Conca Dellà. La Seu d'Urgell i el seu territori].- Mapes de dominis [Demarcacions. Dominis comtals i vescomtals. La marca. Dominis episcopals. El bisbe Guisad II. Cenobis, cel·les, religiositat i dotalies. Monestir de Sant Serni de Tavèrnoles. Monestir de Codinet. Monestir de Tresponts. Monestir de Santa Cecília d'Elins. Monestir de Sant Pere de Graudescales. Monestir de Sant Llorenç de Morunys. Monestirs de fora del comtat].- Índexs.- English Abstract.- Bibliografia.

Fer conèixer el paisatge històric

2007-03-12T10:23:00.000-07:00

Della Hooke, The West Midlands, volum 6 d'England's Landscape, English Heritage, Londres, 2006.

Tal com es diu a la coberta, aquest llibre vol ésser una descripció detallada del perquè aquesta regió anglesa és com és. Ens explica com s'han creat els paisatges que ara hi podem trobar. És el sisè de vuit volums dedicats a estudiar el paisatge de les diverses regions angleses.

Índex: 1. La frontera occidental d'Anglaterra. 2. Paisatge i vida a la Prehistòria i a l'època romana. 3. El paisatge a l'alta edat mitjana. 4. De la conquesta normanda fins vers l'any 1500. 5. Els darrers 500 anys: el desenvolupament del paisatge rural. 6. Construccions al món rural. 7. Indústria, la Revolució Industrial i la urbanització. 8. El món rural a la literatura i a la llegenda.

Analitzar el paisatge britànic

2005-08-17T11:09:00.000-07:00

S. Rippon, Historic Landscape Analysis. Deciphering the countryside, Council for British Archaeology, York, 2004, 166 pàgs.
El paisatge històric britànic -les característiques del poblament, els camins, els camps i altres usos del sòl-, com deia Hoskins, és el més important document que tenim. Aquest llibre presenta algunes de les tècniques que els arqueòlegs, els historiadors, els geogràfs i aquells que planifiquen l'organització del territori poden usar per descobrir la complexa història del paisatge.
Primera part: Entendre les variacions regionals en el caràcter del paisatge.
Segona part: Aproximacions i mètodes.
Tercera part: Aplicacions i usos.

Els monestirs en el paisatge

2005-07-30T08:11:00.000-07:00

M. Aston, Monasteries in the Landscape, Tempus, Stroud, 2000, 223 pàgs.
Mick Aston estudia el paper que tingueren els monestirs en el paisatge de l'indret on foren construïts. Aquest llibre inclou nombroses fotografies aèries, mapes i altres il·lustracions. La versió primera d'aquest d'aquesta obra va ésser publicada l'any 1993.
1. Monestirs en el paisatge
2. Els monestirs més primerencs
3. Els monestirs anglosaxons abans dels víkings
4. Monestirs saxons i normands
5. Els nous ordes
6. Recintes monàstics
7. Dominis, terres i edificis monàstics
8. Els darrers segles medievals i la dissolució
9. Des de la dissolució fins a l'actualitat.

El castell i el paisatge

2005-06-04T03:21:00.000-07:00

O. H. Creighton, Castles and Landscapes, Continuum, Londres, 2002.
Per primera vegada, els castells són estudiats no com un fenomen isolat, sinó en relació amb llur entorn humà i amb l'entorn natural. Més enllà d'ésser un llibre sobre castells, aquest estudi analitza l'impacte del poder i de l'autoritat damunt del paisatge.
1. Introducció. 2. Els castells i llur context. 3. Ubicació del castell i distribució. 4. El castell com a icona: paisatges d'status i simbolisme. 5. El castell com a centre d'un domini: paisatge dominical. 6. Poder, patrons i parròquia: el castells i els paisatges eclesiàstics. 7. Castells i urbanisme. 8. Els castells al món rural. 9. Panoràmica.

El document històric més important

2005-06-03T07:26:00.000-07:00

Della Hooke (ed.), Landscape the richest historical record, The Society for Landscape Studies, Birmingham, 2000.
Fa ara cinquanta anys, Hoskins escrivia "El paisatge anglès, per a tots aquells que saben llegir-lo correctament, és el document històric més ric que tenim."
Aquest volum recull treballs de Bradley (prehistòria), Corney (època romana) , Rippon (del món romà a l'edat mitjana), Bond (monestirs), Winchester (nord d'Anglaterra), Roberts i Wrathmell (contrastos regionals), Slater (ciutats), Williamson (1500-1900), Palmer (paisatges industrials), Chandler (la descoberta del paisatge), Hooke (valoració de la història del paisatge), Taylor (història del paisatge).

Arqueologia del paisatge a Occitània

2005-06-01T00:24:00.000-07:00

B. Cursente (ed.), Habitats et territoire du Sud, Editions du CTHS, Tolosa, 2004, 413 pàgs.

Aquest volum és una aproximació a l'hàbitat i a l'espai rural de les terres occitanes. S'hi estudia un llarg període cronològic: des de l'edat mitjana fins al segle XX. S'hi analitzen les principals formes de poblament: castrum, burg castral, poble eclesial, vila, salvetats i bastides. Alguns treballs estudien contrades de la Catalunya septentrional (i també de Galícia).
Inclou estudis de: B. Cursente, J. López Quiroga, J.-L. Abbé, D. Baudreu, A. Berdoy, P. Pinon. C. Denjean [Naissance et affirmation d'une ville de montagne: Puigcerdà (XIIe-XIVe siècles)], C. Rendu [Des cabanes aux maisons: les transformations d'une estive pyrénéenne du Moyen Age aux Temps modernes], D. Panfili, F. Hautefeuille, M. Mousnier, J. L. Dega, V. Lamazou-Duplan, J. Petrowiste, P. Fournier, Ph. Graff, D. Pinson, F. Tahraoui, J. R. Trochet, M. Christol i R. Harfouche.

Estudis sobre la morfogènesi dels pobles

2005-03-06T09:44:00.000-08:00

Morphogenèse du village médiéval (IXe-XIIe siècles). Actes de la table ronde de Montpellier. 22-23 février 1993, Cahiers du Patrimoine, Montpeller, 1996, pàgs. 299.

Els historiadors han mostrat l'existència d'una lenta creació de l'hàbitat pobletà 'modern' agrupat al voltant de l'església, de la plaça o del castell, amb una xarxa de carrers estable i de cases duradores. El període medieval, especialment quan hi hagué la gran expansió dels segles X-XII, fou un moment determinant en la formació dels pobles actuals. Actualment convé de fer una anàlisi plurisdiciplinària d'aquesta realitat.

Contingut: Introducció a la problemàtica del col·loqui (M. Bourin). Els mons septentrionals (estudis de Meulemeester, Nitz, Bourgeois, Zadora-Rio). Els mons meridionals (estudis de Martin, Menant, Lagrue, Bonnassie, Cursente). El Llenguadoc (estudis de Durand, Pawlowski, Debax, Cazes, Baudreu, Journot, Fabre, Schneider, Lochard). Debats.

L'arqueologia agrària

2005-03-04T14:23:00.000-08:00

Jean Guilaine (dir.), Pour une Archéologie Agraire. À la croisée des sciences de l'homme et de la nature, Armand Colin, París, 1991, 576 pàgs.

Les recerques creuades que uneixen, en una mateixa investigació, arqueòlegs i estudiosos del medi permeten de dibuixar els grans trets característics d'una arqueologia agrària, disciplina que intenta d'aprofundir les relacions entre les comunitats pageses i llur espai, des del neolític fins als nostres dies.

Alguns capítols: M. Guy - M. Passelac, "Prospection aérienne et télédétection des structures parcellaires"; Jean-Marie Pesez, "Outils et techniques agricoles du monde médiéval"; É. Zadora-Rio, "Les terroirs médiévaux dans le Nord et le Nord-Ouest de l'Europe", S. Lewuillon, "Les murs de pierre sèche en milieu rural", C. Perrein, "Archéologie des bocages: phytohistoire de la haie vive"; G. Jalut, "Le pollen, traducteur du paysage agraire"; etc.

Llegir el paisatge anglès

2005-03-02T07:05:00.000-08:00

Richard Muir, The New Reading the Landscape. Fieldwork in Landscape History, University of Exeter Press, Exeter, 2002, 256 pàgs.

Muir exposa com descobrir i com interpretar les complexes evidències que ens permeten de descobrir els canvis esdevinguts al món rural anglès. Aquest llibre és una nova redacció de l'obra Reading the Landscape, publicada l'any 1981. Representa una síntesi sobre la història dels elements fonamentals que formen el paisatge rural a Anglaterra. A més de centrar l'atenció en idees bàsiques, com els pobles, els boscs o els camins, Muir s'endinsa en l'exploració de com alguns trets característics del paisatge cultural són manifestacions físiques de les idees, de les percepcions o de les decisions humanes (límits, murs, tanques són el reflex de la territorialitat; esglésies i megàlits reflecteixen la creença; castells i fortificacions l'status i la necessitat de defensa).

Capítols. 1. Boscos, forests i parcs. 2. Paisatges de colonització. 3. Línies en el paisatge. 4. Vies. 5. Status, autoritat i el paisatge. 6. Paisatges de la creença. 7. Pobles, vilars i masos. 8. Llegir el paisatge conreat. 9. Defensa i paisatge.

El paisatge medieval al Llenguadoc

2005-03-01T07:12:00.000-08:00

Aline Durand, Les paysages médiévaux du Languedoc (Xe-XIIe siècles), Presses Universitaires du Mirail, Tolosa, 1998, 491 pàgs.

Aline Durand, historiadora i antracòloga, sap fet parlar tant els textos com els carbons de fusta que hom troba en les excavacions, per tal d'explicar-nos com eren els paisatges medievals del Llenguadoc. Demostra com, quan s'esdevingué la gènesi de l'espai rural, la fase medieval (d'una manera especial els segles X-XII) va ésser decisiva. En tres segles, la vegetació, els ecosistemes, l'hàbitat es van transformar: ens permeten de llegir el paisatge com la gran obra que feren els pagesos de l'edat mitjana, com un mirall de la societat.

Capítol 1. Material i mètode. Capítol II. Es creen els fonaments del paisatge medieval (segles X-XII). Capítol III. El paisatge vegetal: trencaments i desequilibris (segles IX-XIII). Capítol IV: De l'incultum a l'agrosistema: la construcció dels termes pobletans. Capítol V. La gestió del paisatge llenyós (segles XI-XIII). Conclusió.

Conèixer l'espai hidràulic andalusí

2005-02-27T02:36:00.000-08:00

Helena Kirchner, La construcció de l'espai pagès a Mayurqa: les valls de Bunyola, Orient, Coanegra i Alaró, Universitat de les Illes Balears, Palma, 1997.

El que va començar essent una recerca tècnica sobre els qanawat i la seva difusió a Mallorca i va esdevenir després el mètode de l'arqueologia hidràulica per identificar i conèixer la lògica de la construcció de l'espai pagès andalusí, es va convertir al final en l'estudi d'ub procés immigratori a les illes Balears (de l'any 290 H/902 dC fins al desembre del 1229).

Capítols: 0. Introducció. 1. La vall de Coanegra i els assentaments del seu terme. 2. Les valls de Bunyola i Orient. 3. La vall d'Alaró i les alqueries del seu entorn. 4 Conclusions.

[inclou apartats dedicats a: El terme de Coanegra: les alqueries, els rafals i la toponímia. Els assentaments de la vall de Coanegra i la reconstrucció del sistema hidràulic. Els canvis introduïts pels nous colonitzadors feudals. La zona de residència. Els possibles espais de secà. Les alqueries vinculades al sistema hidràulic. Etc.]

Organització del territori a la Catalunya Nova

2005-02-23T02:00:00.000-08:00

Xavier Eritja, De l'Almunia a la Turris: organització de l'espai a la regió de Lleida (segles XI-XIII), Espai/temps, 35, Universitat de Lleida, Lleida, 1998.

Aquest llibre té com objectiu valorar la importància de la turris o almúnia en el procés de conquesta feudal i de colonització del territori. Conèixer el paper que va tenir la turris en l'organització del territori abans i després de la conquesta dels comtes de Barcelona i d'Urgell, esdevinguda a mitjan segle XII, és fonamental per entendre aquest període. Aquesta turris-almunia té com origen una forma d'hàbitat de tipus semidispers de l'època andalusina; es pot associar, per tant, a la qarya que trobem en altres sectors d'al-Andalus.

Apartats. 1. El concepte de turris-almunia. 2. Conquesta feudal i organització del territori. 3. Colonització feudal i 'repoblació' del territori.

Els pobles pirinencs oberts

2005-02-21T11:09:00.000-08:00

Benoît Cursente, Des maisons et des hommes. La Gascogne médiévale (XIe-XVe siècle), Presses Universitaires du Mirail, Tolosa, 1998.

Un poble 'casaler' (fotografia de la coberta): A primer terme veiem l'església, amb el cementiri i amb l' 'abadia'. L'hàbitat pobletà es va desenvolupar més avall, ben separat, en un desordre aparent que en realitat respon a un ordre social que ha restat llargament rigorós, el de les cases dominants (o 'casaleres'), que van ésser a l'edat mitjana l'element que va estructurar els pobles de les valls altes pirinenques.

1. El casal i l'encadenament feudal de la societat. 2. La casa i el seu casal: diverses cares d'una estructura (fins vers el 1260). 3. La casa i el seu casal: dinàmica d'una cèl·lula (fins vers el 1260). 4. La nuclearització de l'hàbitat gascó. 5. La casa, del casal al burg. 6. Permanència i adaptació dels antics casals. 7. Cases 'casaleres' i la questa a la tardor de l'edat mitjana. 8. L'hàbitat dels burgs i l'hàbitat de les bordes. 9. Històries de cases.

Entendre com s'organitzà el Pla de Barcelona

2005-02-20T07:54:00.000-08:00

Josep M. Palet, Estudi territorial del Pla de Barcelona. Estructuració i evolució del territori entre l'època íbero-romana i l'altmedieval. Segles II-I aC - X-XI dC, Ajuntament de Barcelona, Barcelona, 1997.

"Aquest estudi li ha permès arribar a constatar un important procés de canvi en l'evolució de la morfologia del territori del Pla, durant l'antiguitat tardana i l'inici de l'alta edat mitjana. És la primera vegada que es documenta amb precisió una reordenació de l'estructura cadastral romana en aquests períodes. És ara quan es detecten diverses traces viàries que travessen les planes deltaiques. El desenvolupament de pastures higròfiles a partir dels segles VII-VIII confirma que aquest primer aprofitament té a veure amb l'activitat ramadera."

Índex: 1. Arqueologia del territori. 2. Tècniques i materials de treball. 3. Medi físic. 4. Anàlisi arqueomorfològica de la xarxa viària. 5. Ordenacions del paisatge rural: arqueomorfologia i modulació. 6. Característiques de l'ordenació ortogonal del territori: la xarxa centuriada de Barcino. 7. Evolució històrica dels itineraris i sistemes viaris dominants a partir de la documentació escrita. 8. Evolució històrica dels itineraris i parcel·laris litorals i explotació agropecuària a partir de la documentació escrita. 9. Dinàmica evolutiva, estructuració i ocupació del teritori. 10. Conclusions.

L'origen dels pobles medievals: noves propostes

2005-02-17T06:41:00.000-08:00

R. Francovich - R. Hodges, Villa to Village: The Transformation of the Roman Countryside in Italy, c. 400-1000, Duckworth, Londres, 2003.

En aquest llibre, els autors replantegen la visió que hom tenia sobre el fet que els pobles de turó, o encimbellats, a Itàlia foren creats per primera vegada al segle X. A partir de l'evidència de les recents excavacions, assenyalen que cal cercar en un moment més antic la formació dels pobles medievals, en el moment en què van deixar d'existir les villae romanes. En el llibre també es descriu el debat que hi ha entre arqueòlegs i historiadors dels documents en relació amb el naixement dels pobles medievals, que normalment han perdurat fins a l'actualitat.
Contingut: 1. El debat. 2. El final de les villae i del Món Antic. 3. L'inici dels pobles encimbellats (Hilltop Villages). 4. De la Curtis al Castello. 5. Conclusions: quatre nivells de transformació.

2005-02-16T10:53:00.000-08:00

Aymat Catafau, Les celleres et la naissance du village en Roussillon, Trabucaire - Presses Universitaires de Perpignan, Perpinyà, 1998.

Un estudi molt acurat dels documents relacionats amb les celleres del Rosselló, acompanyat d'una exploració minuciosa dels plans antics i de les morfologies pobletanes actuals ha permès de desenvolupar una tesi original: les celleres (o sagreres) van tenir un paper essencial entre l'església i el castrum en la gènesi del poble rossellonès. (mots de P. Toubert).
Apartats:
Primera part: Síntesi històrica. El Rosselló, el Conflent i el Vallespir als temps feudals (segles XI i XII). Els primers temps de la cellera (v 950 - v 1175). La cellera i el poble des de la fi del segle XII fins a mitjan segle XIV. La cellera i el poble a lafi de l'edat mitjana. Conclusió.
Segona part. Notícia dels pobles estudiats.

L'arqueologia hidràulica: una nova manera de conèixer el nostre passat

2005-02-15T02:50:00.000-08:00

M. Barceló - H. Kirchner - C. Navarro, El agua que no duerme. Fundamentos de la arqueología hidráulica andalusí, Granada, 1996.

"El treball de camp dut a terme des del 1982, ha permès d'identificar i de formalitzar una sèrie de principis generals que regeixen la creació i el manteniment estable dels espais hidràulics. Tot sistema hidràulic, sigui quin sigui el seu grau de complexitat, ha estat concebut i dissenyat en la seva estructura fonamental des d'un bon començament [...]." (pàg. 58). Aquest llibre, un recull d'articles i d'estudis publicats anteriorment, presenta d'una manera clara les principals idees sobre l'arqueologia hidràulica. Els seus apartats són:
M. Barceló: "La cuestión del hidraulismo andalusí"
M. Barceló: "El diseño de espacios irrigados en al-Andalus: un enunciado de principios generales"
M. Barceló: "Saber lo que es un espacio hidráulico y lo que no es o al-Andalus y los feudales"
H. Kirchner - C. Navarro: "Objetivos, métodos y práctica de la arqueología hidráulica"
A. Fàbregas: "Índices de lugares, personas y etnias y materias".

2005-02-14T03:39:00.000-08:00

Herbert Jankuhn, Einführung in die Siedlungsarchäologie, Walter de Gruyter, Berlín, 1977

Aquest llibre és un manual introductori sobre l’arqueologia del poblament (Siedlungarchäologie) a Alemanya. S’hi presenten les característiques i la metodologia d’aquesta mena d’estudis que han permès de conèixer més bé la història d’aquest país.
Els seus principals apartats són:
I. Fonaments de la recerca de l’arqueologia del poblament.
1. El terme “arqueologia del poblament”. 2. La situació de l’arqueologia del poblament en la història dels estudis del poblament. 3. Les fonts per a la recerca de l’arqueologia del poblament. 4. Els mètodes. 5. Condicionaments del territori.
II. Exemples d’estudis d’arqueologia del poblament.
6. Recerques sobre els processos de colonització. 7. Les comunitats. 8. Els llocs sagrats i llur interès en les recerques d’arqueologia del poblament.
III. Els resultats dels estudis d’arqueologia del poblament per a altres camps de recerca.
9. Coneixements d’història econòmica. 10. Testimonis de l’arqueologia del poblament en relació amb qüestions sobre la societat. 11. Testimonis de l’arqueologia del poblament en relació amb qüestions plantejades sobre unitats ètniques i sobre llurs límits.IV. Conclusions: Origen i transformació del paisatge en la perspectiva de la recerca de l’arqueologia del poblament.

Estudiar els pobles eclesials (o de sagrera)

2005-02-13T03:28:00.000-08:00

M. Fixot - E. Zadora-Rio (eds), L'église, le terroir, CNRS, París, 1989.
Aportació a l'estudi de l'organització de l'espai eclesial i de les seves relacions amb l'hàbitat. A partir de nombrosos estudis de casos concrets, fets a partir de dades arqueològiques i documentals, aquesta monografia pionera, dirigida per Fixot i Zadora-Rio, es va plantejar estudiar el paper de les esglésies i dels cementiris en la formació dels pobles i en l'organització del món rural a l'edat mitjana. S'hi estudia l'entorn immediat dels llocs de culte rural: límits, possible fortificació, espai funerari, presència d'habitatges, estructures de magatzem, fossilització del clos del cementiri en els pobles actuals i també la gènesi de les esglésies rurals i llur repartiment en el territori.
Inclou estudis sobre l'Alsàcia, el Franc Comtat, Flandes, Normandia, Torena, Anjou i Maine, Alvèrnia, Roergue, Llenguadoc i Provença.

2005-02-12T09:47:00.000-08:00

J. Bolòs, Els orígens medievals del paisatge català, Barcelona, 2004.

Aquest blog és complementari dels blogs:
http://paisatgecat.blogspot.com dedicat a presentar estudis sobre l'arqueologia del paisatge a Catalunya.
http://cartomedcat.blogspot.com dedicat a plantejar la importància de la cartografia en els estudis d'història meddieval.

Interpretar el paisatge

2005-02-12T09:03:00.000-08:00

M. Aston, Interpreting the Landscape, Londres, 1985.
En aquest llibre, a partir del coneixement de realitats visibles, com monuments, pobles abandonats, parcel·laris i camins, i també del coneixement de realitats invisibles, com senyories, límits o l' status dins del territori, se'ns mostren les constants relacions que hi ha entre tots aquests elements del paisatge. Sobretot, però, se'ns presenta què pot aportar llur estudi al coneixement de la història local i, de fet, a l'avanç del coneixement de la història del nostre passat.
Els capítols d'aquest llibre fonamental són: 1. Com coneixem allò que coneixem. 2. Paisatges primerencs. 3. Dominis i límits. 4. Status en el paisatge. 5. Pobles abandonats, i després. 6. Pobles que han sobreviscut. 7. Masos i vilars. 8. Els llocs de poblament i llurs característiques. 9.Usos de la terra. 10. Sistemes de treballar els camps. 11. Comunicacions: els nexes. 12. Què vol dir tot això?

Una obra pionera

2005-02-12T03:45:00.000-08:00

W.G. Hoskins, The making of the English Landscape, Londres, 1955.
Estudi pioner -actualment és un clàssic- en què s'establien les idees fonamentals sobre el desenvolupament del paisatge arqueològic anglès, des de l'època preromana fins a la Revolució Industrial, tot passat pels segles medievals. Amb l'ajuda de mapes i de fotografies, Hoskins s'aproximava al coneixement de les cledes, els camins, les esglésies enrunades, els pobles abandonats, els masos i les pastures.
Els seus capítols són: 1. El Paisatge abans de la colonització anglosaxona. 2. Els establiments anglosaxons. 3. La colonització de l'Anglaterra medieval. 4. La Pesta Negra i després. 5. L'Anglaterra dels segles XVI-XVIII. 6. Les cledes (parliamentary enclosure) i el paisatge. 7. La Revolució Industrial i el paisatge. 8. Carreteres, canals i vies de trens. 9. El paisatge de les ciutats. 10. El paisatge avui.