Història medieval i arqueologia del paisatge a Europa

A tot Europa, els llibres i els estudis que persegueixen assolir un més bon coneixement del paisatge humanitzat pretèrit són cada vegada més nombrosos. Els avanços metodològics que s'ha fet són molt importants. En aquest web presentarem algunes d'aquestes aportacions.

La meva foto
Nom:

Principals publicacions: - Els orígens medievals del paisatge català, Barcelona, 2004. - Atles del comtat d'Urgell (v788-993), Barcelona, 2006. - La vida quotidiana a Catalunya a l'època medieval, Barcelona, 2000. - Diplomatari del monestir de Santa Maria de Serrateix (segles X-XV), Barcelona, 2006. - El mas, el pagès i el senyor, Barcelona, 1995. - Un mas pirinenc medieval. Vilosiu B (Cercs, Berguedà), Lleida, 1996. - Dins les muralles de la ciutat. Carrers i oficis a la Lleida dels segles XIV i XV, Lleida, 2008. - Atles dels comtats de Rosselló, Conflent, Vallespir i Fenollet (759-991), Barcelona, 2009. - Atles dels comtats de Pallars i Ribagorça (806-998), Barcelona, 2012. - Inventaris i encants conservats a l'Arxiu Capitular de Lleida (segles XIV-XVI), Barcelona, 2014. http://ca.wikipedia.org/wiki/Jordi_Bol%C3%B2s_i_Masclans

diumenge, de maig 18, 2008

El bosc, l'home i els ramats als Pirineus: l'aportació de les anàlisis pol·líniques


Didier GALOP, La forêt, l'homme et le troupeau dans les Pyrénées. 6000 ans d'histoire de l'environnement entre Garonne et Méditerranée. Contribution palynologique, Geode - Laboratoire d'Ecologie Terrestre - Framespa, Tolosa, 1998, 285 pàgs.
Una aproximació interdisciplinària permet de completar el puzzle de la història del medi a la meitat oriental dels Pirineus. Des del Neolític, les traces dels primers ramaders es poden trobar a les pastures de la Cerdanya. Després, durant l'edat del Bronze, la colonització es generalitzà, els boscos canviaren i les rompudes prengueren importància, fins arribar a l'expansió agrícola de l'Antiguitat romana. L'estudi posa especialment en evidència un creixement medieval molt precoç, que començà al segle IXè, en gairebé totes les valls, i de vegades fins i tot abans. Les rompudes agrícoles i ramaderes s'intensificaren, a partir d'aquest moment, fins arribar al segle XIX; alhora, la metal·lúgia "a la catalana" transformà profundament les masses forestals.