Paisatges d'Occitània, del món romà al segle XXI

Jean-Loup ABBÉ (ed.), Une longe histoire: la construction des paysages méridionaux. Actes du colloque des 23-24 mai 2008, Carcassonne, Meridiennes, Tolosa, 2012, 151 p. i CD. Aquest llibre inclou una presentació de J.-L. Abbé, dedicada al paisatge, l'empremta de les societats sobre llur entorn. També té una introducció de R. Cazals. Consta d'una primera part dedicada a les indústries i l'impacte que tingueren sobre el paisatge. Una segona part se centra en el paisatge rural en la llarga durada. Ch. Rendu parla de la construcció dels paisatges de muntanya amb relació als Pirineus. E. Dellong centra l'atenció en el paisatge de Narbona en època antiga. I G. Larguier estudia el pas del castell al castell-palau (castell per a l'ostentació) també al narbonès. La part tercera se centra en el paisatge urbà i pobletà medieval i sobre la seva gènesi i transformació. A. Béa i S. Servant estudien el procés de formació dels pobles situats al peu del vessant nord de la Muntanya Negra, als segles XII-XIV. I F. Loppe analitza el cas de Castèlnòu d'Arri (Castelnaudary; Aude), com un exemple de fortificació i de reestructuració de l'espai urbà, de mitjan segle XIV a mitjan segle XV. Podem traduir algunes de les ratlles de la presentació del llibre: l'interès pel paisatge és una de les preocupacions de la societat actual. Alhora protegit, amenaçat i ràpidament transformat, ha esdevingut un dels puntals de les polítiques territorials. És evident que el paisatge no és pas una realitat invariable ni un simple element decoratiu; és el resultat de l'actuació d'unes societats determinades i també d'uns medis geogràfics; així mateix, el paisatge és fruit d'un llarg procés de construcció. Els estudis inclosos en aquest llibre recullen treballs fets a partir de disciplines diferents i se centren en l'espai occità (anomenat sud de la France), des de l'Antiguitat romana fins al segle XXI.

El medi, la societat i el paisatge a Anglaterra a l'alta edat mitjana

Tom WILLIAMSON, Environment, society and Landscape in Early Medieval England, The Boydell Press, Woodbridge, 2013, 270 p., 41 figures A la coberta posterior del llibre s'assenyala que el periode anglosaxó va ésser crucial en el desenvolupament del caràcter d'Anglaterra: la seva llengua, el seu paisatge o la seva cultura es van forjat entre el segle V i el segle XI. De fet, en relaciò amb Catalunya (i amb molts altres països europeus) es podria afirmar si fa o no fa el mateix. A continuació, s'assenyala la importància de les diferències que hi ha entre les diferents regions d'Anglaterra. Hi trobem unes estructures socials diverses, unes formes de poblament diferenciades o unes formes dels camps també diferents. Tom Williamson crida l'atenció sobre la importància dels factors ambientals: el clima, el sòl, la hidrologia i la facilitat d'establir comunicacions amb els veïns derivada de la topografia del territori. Assenyala el fet que aquestes influències ambientals han estat negligides per moltes generacions d'estudiosos que han viscut a les ciutats molt lluny del món natural. Els capítols del llibre són: Introducció. 1. Poblament i societat. 2. El marc natural. 3. Cultura, etnicitat i topografia. 4. Comtats petits, arrels profundes. 5. El gradient de la llibertat. 6. Dos móns rurals? 7. Poble, masia i camp. 8. Paisatge i poblament. 9 Bosc i pastura. Conclusió: temps i topografia.

Hidràulica agrària i societat feudal: noves aportacions

Josep TORRÓ i Enric GUINOT (eds.), Hidráulica agraria y sociedad feudal. Prácticas, técnicas, espacios, Publicacions de la Universitat de València, València, 2012, 285 pàgs. En aquest volum s'apleguen una introducció i nou estudis sobre hidràulica agrària en el context de les societats feudals de l'Occident europeu medieval. La introducció del llibre i també l'edició del volum són a cura de Josep Torró i d'Enric Guinot, que, en el capítol introductori, es qüestionen sobre si hi ha una hidràulica agrària feudal. En segon capítol és redactat per Helena KIRCHNER i s'hi estudia la hidràulica pagesa (abans de la feudalització) a Catalunya. El tercer capítol és de Karine BERTHIER i s'hi relaciona el Cister i la creació del canal de Cent-Fonts. El quart, ha estat redactat per Carlos LALIENA i Julián ORTEGA i centra l'atenció en les formes feudals d'especulació agrària (viles, vinyes i sèquies al sud d'Aragó vers els anys 1170 i 1240). El cinquè capítol és signat per Enric GUINOT i Sergi SELMA i estudia la creació d'un paisatge en una horta feudal (la Sèquia Major de Vila-real als segles XIII-XV). El sisè és fet per Josep TORRÓ i analitza la colonització cristiana i les rompudes de les àrees palustres al regne de València (les marjals de la vila de Morvedre). El setè és fet per Jean-Loup ABBÉ i centra l'atenció en el Llenguadoc. El vuitè és redactat per Marta MONJO i parla de les pervivències del regadiu d'època andalusina a la població d'Aitona (Segrià), a la baixa edat mitjana. Finalment, el novè i el desè són redactats per José M. MARTIN CIVANTOS i Carmen TRILLO i fan referència als sistemes de regadiu a Sierra Nevada (Andalusia) i a l'aigua al regne de Granada, respectivament.

La importància dels conills

Tom WILLIAMSON, Rabbits, warrens and Archaeology, Tempus, Stroud, 2007, 190 pàgs. Algunes vegades els medievalistes ens hem qüestionat sobre la importància dels conills i de la cacera de conills a l'edat mitjana. De fet, en l'escultura medieval catalana trobem escenes on es representa un home que ha caçat un conill [així a l'església de Sant Vicenç del Sallent, a la Garrotxa]. En aquest llibre anglès, Tom Williamson parla de la importància que tenia la "indústria" dels conills a l'Anglaterra medieval i moderna. Ens parla de les restes de caus, de monticles i de construccions destinats als conills, com a demostració de la importància que tenia aquest animal (i la seva cacera) per a l'economia de l'època. L'autor d'aquest llibre crida l'atenció sobre el fet que els caus de conill tingueren una gran importància en el món agrícola dels seus avantpassats i que la creació d'espais destinats als conills va tenir una gran importància en el disseny d'alguns paisatges. Els apartats més importants del volum són: 1. El conill a la Gran Bretanya. 2. Els monticles ("pillow mounds"). 3. Altres característiques dels caus. 4. Els paisatges dels caus de conills. 5. Caus i arqueòlegs. 6. El simbolismne dels caus de conills. Al final hi ha una conclusió i un apartat dedicat a la bibliografia.

El paisatge medieval, la societat i l'economia

Sam TURNER i Bob SILVESTER (eds.), Life in Medieval Landscapes. People and Places in the Middle Ages. Papers in Memory of H.S.A.Fox, Windgather Press, Oxford, 2012, 296 pàgs.
Aquest volum presenta un conjunt d'estudis sobre temes importants de la història econòmica i social del paisatge medieval. Després de dues aportacions sobre el professor H. Fox, la primera part del volum centra l'atenció en estudis diversos sobre el paisatge de diverses regions angleses, fets per A. Fleming, D. Hooke, J. Harrison, R. Faith, P. Herring, M. Gardiner, A. Winchester, A. Jackson i A. Fox. S'hi tracten temes relacionats amb les pastures i la transhumància, el poblament estacional, l'agricultura, la toponímia, la pastura als boscos, etc. La segona part se centra en l'estudi del treball i la senyoria, amb recerques de M. Page, M. Thompson, M. Thornton, M. Tompkins, P. Upton i R. Jones. S'hi estudien temes relacionats amb els pagesos, les petites i grans senyories, les reserves senyorials, etc.

Una síntesi sobre el poblament medieval a la Gran Bretanya i Irlanda: excavacions, textos i estudi del paisatge

Neil CHISTIE i Paul STAMPER (eds.), Medieval Rural Settlement. Britain and Ireland, AD 800-1600, Windgather Press, Oxford, 2012, 369 pàgs.
Aquest volum, publicat fa molt poc temps, és una magnífica síntesi sobre el poblament medieval i, alhora, sobre l'ús de la terra i sobre aspectes econòmics i demogràfics, feta a partir de les recerques dutes a terme mitjançant mètodes arqueològics, prospeccions, anàlisis de geografia històrica, estudi de la toponímia, etc. La primera part comprèn un conjunt d'articles que mostren les recerques fetes sobre el poblament medieval a la Gran Bretanya i a Irlanda, amb referències a les diferents metodologies emprades, a les rels del paisatge medieval i al paper del poder en l'organització de l'hàbitat. Aquesta primera part, amb el nom de "Contexts, cronologies i formes" inclou treballs de Gardiner, Christie, Stamper, Dyer, Everson, Jones, Hooke, Thomas, Creighton, Barry i Lilley. La segona part presenta un conjunt d'estudis amb un abast regional o nacional. Amb el títol d'"Enquestes regionals i nacionals", inclou deu treballs (fets per Gardiner, Hinton, Turner, Wilson-North, Silvester, Kissock, Horning, Jones, Lewis, Oosthuizen, Martin, Wrathmell, Young i Dalglish). Una tercera i darrera part és dedicada a "Mètodes de recerca", amb un text de Carenza Lewis. El llibre es clou amb una àmplia bibliografia. És una aportació fonamental a l'estudi del poblament medieval.

Paisatge i societat a l'Horta de València al segle XIII

Enric GUINOT - Ferran ESQUILACHE, Moncada i l'Orde del Temple en el segle XIII. Una comunitat rural de l'Horta de València en temps de Jaume I, Institució Alfons el Magnànim, València 2010, 234 pàgs.

Tal com s'exposa en la coberta del llibre: "Un fons documental excepcional [...] referit a la població de Moncada, en plena Horta de València, permet endinsar-nos en un estudi detallat sobre el paisatge rural andalusí que trobaren els colons cristians, el primerenc procés de repartiment que va dur a terme el rei entre els membres del consell municipal aragonès de Calataiud, i la seua posterior substitució per nous llauradors majoritàriament catalans que dirigí l'orde del Temple arran d'esdevenir el 1246 senyors de l'antiga alqueria. La segona part del llibre completa aquest estudi del naixement d'una comunitat rural en el segle XIII a l'Horta de València amb l'anàlisi de l'organització social d'aquests repobladors i amb l'acurat estudi de les transformacions del paisatge agrícola i rural, camps, terres i sistemes de regadiu, heretats del món andalusí i transformats en part pels nous colons de la societat feudal."