El paisatge medieval, la societat i l'economia

Sam TURNER i Bob SILVESTER (eds.), Life in Medieval Landscapes. People and Places in the Middle Ages. Papers in Memory of H.S.A.Fox, Windgather Press, Oxford, 2012, 296 pàgs.
Aquest volum presenta un conjunt d'estudis sobre temes importants de la història econòmica i social del paisatge medieval. Després de dues aportacions sobre el professor H. Fox, la primera part del volum centra l'atenció en estudis diversos sobre el paisatge de diverses regions angleses, fets per A. Fleming, D. Hooke, J. Harrison, R. Faith, P. Herring, M. Gardiner, A. Winchester, A. Jackson i A. Fox. S'hi tracten temes relacionats amb les pastures i la transhumància, el poblament estacional, l'agricultura, la toponímia, la pastura als boscos, etc. La segona part se centra en l'estudi del treball i la senyoria, amb recerques de M. Page, M. Thompson, M. Thornton, M. Tompkins, P. Upton i R. Jones. S'hi estudien temes relacionats amb els pagesos, les petites i grans senyories, les reserves senyorials, etc.

Una síntesi sobre el poblament medieval a la Gran Bretanya i Irlanda: excavacions, textos i estudi del paisatge

Neil CHISTIE i Paul STAMPER (eds.), Medieval Rural Settlement. Britain and Ireland, AD 800-1600, Windgather Press, Oxford, 2012, 369 pàgs.
Aquest volum, publicat fa molt poc temps, és una magnífica síntesi sobre el poblament medieval i, alhora, sobre l'ús de la terra i sobre aspectes econòmics i demogràfics, feta a partir de les recerques dutes a terme mitjançant mètodes arqueològics, prospeccions, anàlisis de geografia històrica, estudi de la toponímia, etc. La primera part comprèn un conjunt d'articles que mostren les recerques fetes sobre el poblament medieval a la Gran Bretanya i a Irlanda, amb referències a les diferents metodologies emprades, a les rels del paisatge medieval i al paper del poder en l'organització de l'hàbitat. Aquesta primera part, amb el nom de "Contexts, cronologies i formes" inclou treballs de Gardiner, Christie, Stamper, Dyer, Everson, Jones, Hooke, Thomas, Creighton, Barry i Lilley. La segona part presenta un conjunt d'estudis amb un abast regional o nacional. Amb el títol d'"Enquestes regionals i nacionals", inclou deu treballs (fets per Gardiner, Hinton, Turner, Wilson-North, Silvester, Kissock, Horning, Jones, Lewis, Oosthuizen, Martin, Wrathmell, Young i Dalglish). Una tercera i darrera part és dedicada a "Mètodes de recerca", amb un text de Carenza Lewis. El llibre es clou amb una àmplia bibliografia. És una aportació fonamental a l'estudi del poblament medieval.

Paisatge i societat a l'Horta de València al segle XIII

Enric GUINOT - Ferran ESQUILACHE, Moncada i l'Orde del Temple en el segle XIII. Una comunitat rural de l'Horta de València en temps de Jaume I, Institució Alfons el Magnànim, València 2010, 234 pàgs.

Tal com s'exposa en la coberta del llibre: "Un fons documental excepcional [...] referit a la població de Moncada, en plena Horta de València, permet endinsar-nos en un estudi detallat sobre el paisatge rural andalusí que trobaren els colons cristians, el primerenc procés de repartiment que va dur a terme el rei entre els membres del consell municipal aragonès de Calataiud, i la seua posterior substitució per nous llauradors majoritàriament catalans que dirigí l'orde del Temple arran d'esdevenir el 1246 senyors de l'antiga alqueria. La segona part del llibre completa aquest estudi del naixement d'una comunitat rural en el segle XIII a l'Horta de València amb l'anàlisi de l'organització social d'aquests repobladors i amb l'acurat estudi de les transformacions del paisatge agrícola i rural, camps, terres i sistemes de regadiu, heretats del món andalusí i transformats en part pels nous colons de la societat feudal."

Societat, economia, arqueologia i paisatge als Pirineus medievals

Juan F. UTRILLA - Germán NAVARRO (eds.), Espacios de montaña. Las relaciones transpirenaicas en la Edad Media. Actas del Seminario Internacional celebrado en la Universidad de Zaragoza (7-8 mayo 2009) y Trabajos del grupo RESOPYR IV, Universidad de Zaragoza, Saragossa, 2010, 289 pàgs.
Índex: J. Utrilla i G. Navarro (presentació), J. Bolòs (l'hàbitat pirinenc a Catalunya a l'edat mitjana: els documents escrits, l'arqueologia i la història del paisatge), M. Sancho (patrons d'assentament, ocupació del territori i explotació dels recursos als segles VI-XI), J. Utrilla (estat de la qüestió dels estudis sobre el poblament als Pirineus aragonesos), R. Viruete (la creació d'un hàbitat als Prepirineus aragonesos al segle XI), D. Pardillos - M. D. Lasuén (el castell d'Ayllón), G. Tomás (societat de cases i economia ramadera a la vall de Benasc al segle XIV), J. Abella (cases fortes, infanzonía i superioritat social a Valdonsella al segle XIV), J. P. Barraqué (el Bearn i Aragó als segles XI i XII), Aymat Catafau (frontera, invasions i poblament als Pirineus de l'est a la fi de l'edat mitjana), F. Miranda (Roncesvalles), M. Narbona (les corts de l'Ars Subtilior) i P. Mainoni - G. Pieracci (els Alps medievals: circulació de persones i de mercaderies).

Hàbitats i poblament als Pirineus, a l'edat mitjana i a l'època moderna

Jean-Pierre BARRAQUÉ - Philippe SÉNAC (eds.), Habitats et peuplement dans les Pyrénées au Moyen âge et à l'époque moderne, CNRS - Université de Toulouse-Le Mirail, Tolosa, 2009, 282 pàgs.
Aquest volum dedicat a l'estudi de l'hàbitat als Pirineus en època medieval i moderna és el resultat de la col·laboració de diverses universitats situades a ambdós costats dels Pirineus, al País Basc, Navarra, Saragossa, Girona, Perpinyà, Pau i Tolosa. Inclou els treballs següents: C. Folch - J. Gibert Rebull - R. Martí: "El poblament rural a la conca alta del riu Fluvià (La Garrotxa)" [d'una manera sorprenent no coneixen l'existència de l'Altes del comtat de Besalú qua vam publicar l'any 1998!]; C. Cartault: "Les structures de peuplement en Ribagorce dans les vallées de la Noguera Ribagorçana et de l’Isábena (IXe-XIe siècles)"; E. Mallorquí: "Parròquia i feudalització. Reflexions a partir del cas del comtat de Girona, segles IX-XI"; F. Miranda García: "Fueros de franquicia y articulación del espacio pirenaico en Navarra (c.1150-1250)"; F. Guillot: "La mise en place des habitats agglomérés en Sabartès (Haute Ariège) au moyen âge central"; J. M. Pérez Centeno et alii: "Topografía religiosa urbana en el tramo central de la franja litoral guipuzcoana (ss. IX-XIII): Getaria, Zarautz, Zumaia"; G. Tomás: "La carta de población de Campo (Ribagorza, Aragón) en 1297. Ejemplo de transformación del paisaje humano pirenaico"; S. Aparicio Rosillo: "Distribución del hábitat en los valles del Pirineo al Garona (segunda mitad del siglo XIII)"; J. F. Utrilla - G. Navarro Espinach: "Conflictividad social y luchas de bandos en los valles pirenaicos del Sobrarbe y la Ribagorza hacia 1400"; J. Abella: "Recuperación demográfica, crecimiento económico y estratificación social en el Prepirineo aragonés a finales de la edad media. La villa de Sos en el siglo XV"; A. Aragón Ruano: "En pos de la territorialidad. La ocupación del espacio a través de la formación de comunidades de montes en Guipúzcoa en el tránsito del medievo a la edad moderna"; M. Camiade: "Évolution d’un territoire de moyenne montagne et de son habitat: Riprons à Laroque-des-Albères (XIVe-XVIIIe siècles)"; X. Solà: "La parròquia en els Pirineus catalans a l’època moderna: visites pastorals, contrareforma, hàbitat i frontera religiosa"; E. González: "Casa y vecindad como elementos de organización en el territorio: algunos ejemplos de comunidades guipuzcoanas en época moderna"; T. Mikes: "Una societat de muntanya a l’època moderna: poblament, població, societat i la seva reproducció (el cas de la Vall de Ribes al segle XVII)"; M. A. Sanllehy: "Una primera aproximació a l’organització de l’hàbitat a la Val d’Aran en època moderna: qüestions, fonts i metodologia"; J. M. Imízcoz: "Voisinage et habitat dans les communautés des Pyrénées occidentales entre le XVe et le XVIIIe siècles: de la croissance au blocage"; S. Villalón: "La propietat privada a la muntanya. Un tema menor? L’exemple del quart d’Escaldes-Engordany entre 1850 i 1914"; P. Palu: "Habiter en montagne pyrénéenne: hiérarchiser, partager et conserver entre «maisons». Le cas du pays de Soule (Pays basque français)". Inclou també una presentació dels dos editors.

Com era i com és l'horta andalusina i feudal a València

Ferran ESQUILACHE MARTÍ, Història de l'horta d'Aldaia. Construcció i evolució d'un paisatge social, Ajuntament d'Aldaia, Aldaia, 2007, 164 pàgs.
Com diu l'autor "és un estudi de les relacions socials que al llarg de la història han anat actuant sobre l'horta d'Aldaia, fins a formar el paisatge que hui coneixem." S'hi utilitzen les tècniques de l'anomenada arqueologia hidràulica per reconstruir els sistemes hidràulics i per fer una proposta sobre les diferents etapes constructives a partir de les característiques que cada societat ha deixat reflectides al paisatge. També, s'utilitzen els documents d'arxiu per indagar sobre les relacions socials que es desenvoluparen al voltant del treball dels pagesos en aquest territori situat a l'oest de la ciutat de València.
Índex dels principals apartats: Descripció del sistema de regadiu. L'horta andalusina. L'horta feudal. L'horta contemporània. Annexos.
Amb relació als treballs fets per aquest autor i per altres joves medievalistes que treballen a la Universitat de València: www.harca.org

Un clàssic sobre l'arqueologia del paisatge

Michael ASTON i Trevor ROWLEY, Landscape Archaeology. An Introduction to Fieldwork Techniques on Post-Roman Landscapes, David and Charles, Newton Abbot, 1974, 217 pàgs.

Aquest any 1974 va sortir publicat aquest llibre d'ASTON i ROWLEY i també el de Christopher TAYLOR, Fieldwork in Medieval Archaeology (Batsford, Londres), amb unes característiques semblants. Recordo que el Dr. Manuel Riu em va comentar fa temps que va tenir a les mans els llibres de Taylor i de De Boüard i que es va decantar per tirar endavant la traducció al castellà del segon (Teide/Base, 1977). Els dos llibres anglesos mostraven ja en aquell moment molt més interès pel paisatge que no pas pel jaciment i, curiosament, una atracció notable per les obres de terra (earthworks). Ara, amb la perspectiva dels anys, t'adones del gran interès d'aquells estudis del paisatge històric fets en un moment en què a Catalunya encara es parlava poc d'aquesta mena de recerques. El contingut del llibre d'Aston i Rowley és l'Arqueologia del paisatge, les tècniques del treball de camp, la importància dels mapes en aquest tipus de recerques, les fotografies aèries, el treball de camp a les ciutats, als pobles i al món rural i, finalmeent, el capítol vuitè és dedicat a com organitzar i què fer dels resultats del treball de camp. Tot i els anys que han passat d'ençà del moment en què es va publicar aquest llibre, encara és molt interessant la seva lectura (que no vam poder fer quan es va publicar fa més de 35 anys).