Història medieval i arqueologia del paisatge a Europa

A tot Europa, els llibres i els estudis que persegueixen assolir un més bon coneixement del paisatge humanitzat pretèrit són cada vegada més nombrosos. Els avanços metodològics que s'ha fet són molt importants. En aquest web presentarem algunes d'aquestes aportacions.

La meva foto
Nom:

Principals publicacions: - Els orígens medievals del paisatge català, Barcelona, 2004. - Atles del comtat d'Urgell (v788-993), Barcelona, 2006. - La vida quotidiana a Catalunya a l'època medieval, Barcelona, 2000. - Diplomatari del monestir de Santa Maria de Serrateix (segles X-XV), Barcelona, 2006. - El mas, el pagès i el senyor, Barcelona, 1995. - Un mas pirinenc medieval. Vilosiu B (Cercs, Berguedà), Lleida, 1996. - Dins les muralles de la ciutat. Carrers i oficis a la Lleida dels segles XIV i XV, Lleida, 2008. - Atles dels comtats de Rosselló, Conflent, Vallespir i Fenollet (759-991), Barcelona, 2009. - Atles dels comtats de Pallars i Ribagorça (806-998), Barcelona, 2012. http://ca.wikipedia.org/wiki/Jordi_Bol%C3%B2s_i_Masclans

divendres, novembre 15, 2013

Els canvis esdevinguts en els diferents paisatges francesos estudiats en la llarga durada


Vincent CARPENTIER i Philippe LEVEAU, Archéologie du territoire en France. 8000 ans d'aménagements, La Découverte, París, 2013, 175 pàgs. L'arqueologia, que fa recular a la prehistòria els primers testimonis d'ordenació i d'arranjament de l'espai, mostra també la dimensió històrica plena de complexitat d'aquest procés. Mitjançant un ampli ventall de recerques relacionades amb els diferents medis que podem trobar a França, aquest llibre proposa un recorregut temàtic a través del territori i mostra la contribució de l'arqueologia amb vista a una comprensió dels paisatges i de les formes d'organització de l'espai que podem trobar a la base d'aquests paisatges. Índex: 1. Els cursos d'aigua. 2. Les muntanyes. 3. El litoral. Dues zones humides arranjades: la Camarga i els aiguamolls de La Dives. Cartografia. 4. Els camps. 5. L'hidraulisme. 6. Les ciutats. Conclusió. Bibliografia. Índex.

divendres, octubre 18, 2013

L'organització d'un país pirinenc a l'edat mitjana


Jacinto BONALES CORTÉS, Història territorial de la vall d'Andorra. Dels orígens al segle XV, Consell General, Andorra, 2013, 319 pàgs. Com s'assenyala a la coberta, aquest magnífic llibre és "una reflexió, un assaig històric sobre com es van crear els límits i com es van generar i mantenir els drets extraterritorials, però sobretot és una anàlisi de les causes politiques, econòmiques, socials i mediambientals que van generar aquest espai." S'hi analitzen les relacions entre els homes i entre aquests homes i el medi, relacions que van canviar amb el temps, que donaren com a resultat un determinat ús de i sobre l'espai, que van generar drets sobre el sòl, els quals en uns casos esdevingueren termes propis i en altres casos reconeixements d'ús aliè. Els apartats més importants del llibre són: 1. La prehistòria dels límits o els límits abans de la documentació. 2. La conformació comunitària sobre el territori. Teories i debats. 3. De l'espai d'ús al límit jurídic (segle VIII - mitjan segle XIII). 4. L'afitament del territori (de mitjan segle XIII al segle XV). Inclou nombrosos mapes i ortofotomapes.

dimecres, març 20, 2013

Paisatges d'Occitània, del món romà al segle XXI


Jean-Loup ABBÉ (ed.), Une longe histoire: la construction des paysages méridionaux. Actes du colloque des 23-24 mai 2008, Carcassonne, Meridiennes, Tolosa, 2012, 151 p. i CD. Aquest llibre inclou una presentació de J.-L. Abbé, dedicada al paisatge, l'empremta de les societats sobre llur entorn. També té una introducció de R. Cazals. Consta d'una primera part dedicada a les indústries i l'impacte que tingueren sobre el paisatge. Una segona part se centra en el paisatge rural en la llarga durada. Ch. Rendu parla de la construcció dels paisatges de muntanya amb relació als Pirineus. E. Dellong centra l'atenció en el paisatge de Narbona en època antiga. I G. Larguier estudia el pas del castell al castell-palau (castell per a l'ostentació) també al narbonès. La part tercera se centra en el paisatge urbà i pobletà medieval i sobre la seva gènesi i transformació. A. Béa i S. Servant estudien el procés de formació dels pobles situats al peu del vessant nord de la Muntanya Negra, als segles XII-XIV. I F. Loppe analitza el cas de Castèlnòu d'Arri (Castelnaudary; Aude), com un exemple de fortificació i de reestructuració de l'espai urbà, de mitjan segle XIV a mitjan segle XV. Podem traduir algunes de les ratlles de la presentació del llibre: l'interès pel paisatge és una de les preocupacions de la societat actual. Alhora protegit, amenaçat i ràpidament transformat, ha esdevingut un dels puntals de les polítiques territorials. És evident que el paisatge no és pas una realitat invariable ni un simple element decoratiu; és el resultat de l'actuació d'unes societats determinades i també d'uns medis geogràfics; així mateix, el paisatge és fruit d'un llarg procés de construcció. Els estudis inclosos en aquest llibre recullen treballs fets a partir de disciplines diferents i se centren en l'espai occità (anomenat sud de la France), des de l'Antiguitat romana fins al segle XXI.

dijous, febrer 28, 2013

El medi, la societat i el paisatge a Anglaterra a l'alta edat mitjana


Tom WILLIAMSON, Environment, society and Landscape in Early Medieval England, The Boydell Press, Woodbridge, 2013, 270 p., 41 figures A la coberta posterior del llibre s'assenyala que el periode anglosaxó va ésser crucial en el desenvolupament del caràcter d'Anglaterra: la seva llengua, el seu paisatge o la seva cultura es van forjat entre el segle V i el segle XI. De fet, en relaciò amb Catalunya (i amb molts altres països europeus) es podria afirmar si fa o no fa el mateix. A continuació, s'assenyala la importància de les diferències que hi ha entre les diferents regions d'Anglaterra. Hi trobem unes estructures socials diverses, unes formes de poblament diferenciades o unes formes dels camps també diferents. Tom Williamson crida l'atenció sobre la importància dels factors ambientals: el clima, el sòl, la hidrologia i la facilitat d'establir comunicacions amb els veïns derivada de la topografia del territori. Assenyala el fet que aquestes influències ambientals han estat negligides per moltes generacions d'estudiosos que han viscut a les ciutats molt lluny del món natural. Els capítols del llibre són: Introducció. 1. Poblament i societat. 2. El marc natural. 3. Cultura, etnicitat i topografia. 4. Comtats petits, arrels profundes. 5. El gradient de la llibertat. 6. Dos móns rurals? 7. Poble, masia i camp. 8. Paisatge i poblament. 9 Bosc i pastura. Conclusió: temps i topografia.

dilluns, juliol 23, 2012

Hidràulica agrària i societat feudal: noves aportacions


Josep TORRÓ i Enric GUINOT (eds.), Hidráulica agraria y sociedad feudal. Prácticas, técnicas, espacios, Publicacions de la Universitat de València, València, 2012, 285 pàgs. En aquest volum s'apleguen una introducció i nou estudis sobre hidràulica agrària en el context de les societats feudals de l'Occident europeu medieval. La introducció del llibre i també l'edició del volum són a cura de Josep Torró i d'Enric Guinot, que, en el capítol introductori, es qüestionen sobre si hi ha una hidràulica agrària feudal. En segon capítol és redactat per Helena KIRCHNER i s'hi estudia la hidràulica pagesa (abans de la feudalització) a Catalunya. El tercer capítol és de Karine BERTHIER i s'hi relaciona el Cister i la creació del canal de Cent-Fonts. El quart, ha estat redactat per Carlos LALIENA i Julián ORTEGA i centra l'atenció en les formes feudals d'especulació agrària (viles, vinyes i sèquies al sud d'Aragó vers els anys 1170 i 1240). El cinquè capítol és signat per Enric GUINOT i Sergi SELMA i estudia la creació d'un paisatge en una horta feudal (la Sèquia Major de Vila-real als segles XIII-XV). El sisè és fet per Josep TORRÓ i analitza la colonització cristiana i les rompudes de les àrees palustres al regne de València (les marjals de la vila de Morvedre). El setè és fet per Jean-Loup ABBÉ i centra l'atenció en el Llenguadoc. El vuitè és redactat per Marta MONJO i parla de les pervivències del regadiu d'època andalusina a la població d'Aitona (Segrià), a la baixa edat mitjana. Finalment, el novè i el desè són redactats per José M. MARTIN CIVANTOS i Carmen TRILLO i fan referència als sistemes de regadiu a Sierra Nevada (Andalusia) i a l'aigua al regne de Granada, respectivament.

dilluns, juny 18, 2012

La importància dels conills


Tom WILLIAMSON, Rabbits, warrens and Archaeology, Tempus, Stroud, 2007, 190 pàgs. Algunes vegades els medievalistes ens hem qüestionat sobre la importància dels conills i de la cacera de conills a l'edat mitjana. De fet, en l'escultura medieval catalana trobem escenes on es representa un home que ha caçat un conill [així a l'església de Sant Vicenç del Sallent, a la Garrotxa]. En aquest llibre anglès, Tom Williamson parla de la importància que tenia la "indústria" dels conills a l'Anglaterra medieval i moderna. Ens parla de les restes de caus, de monticles i de construccions destinats als conills, com a demostració de la importància que tenia aquest animal (i la seva cacera) per a l'economia de l'època. L'autor d'aquest llibre crida l'atenció sobre el fet que els caus de conill tingueren una gran importància en el món agrícola dels seus avantpassats i que la creació d'espais destinats als conills va tenir una gran importància en el disseny d'alguns paisatges. Els apartats més importants del volum són: 1. El conill a la Gran Bretanya. 2. Els monticles ("pillow mounds"). 3. Altres característiques dels caus. 4. Els paisatges dels caus de conills. 5. Caus i arqueòlegs. 6. El simbolismne dels caus de conills. Al final hi ha una conclusió i un apartat dedicat a la bibliografia.

dimarts, gener 31, 2012

El paisatge medieval, la societat i l'economia


Sam TURNER i Bob SILVESTER (eds.), Life in Medieval Landscapes. People and Places in the Middle Ages. Papers in Memory of H.S.A.Fox, Windgather Press, Oxford, 2012, 296 pàgs.
Aquest volum presenta un conjunt d'estudis sobre temes importants de la història econòmica i social del paisatge medieval. Després de dues aportacions sobre el professor H. Fox, la primera part del volum centra l'atenció en estudis diversos sobre el paisatge de diverses regions angleses, fets per A. Fleming, D. Hooke, J. Harrison, R. Faith, P. Herring, M. Gardiner, A. Winchester, A. Jackson i A. Fox. S'hi tracten temes relacionats amb les pastures i la transhumància, el poblament estacional, l'agricultura, la toponímia, la pastura als boscos, etc. La segona part se centra en l'estudi del treball i la senyoria, amb recerques de M. Page, M. Thompson, M. Thornton, M. Tompkins, P. Upton i R. Jones. S'hi estudien temes relacionats amb els pagesos, les petites i grans senyories, les reserves senyorials, etc.