El passat i el futur de les recerques sobre el paisatge medieval anglès

Mark GARDINER - Stephen RIPPON (eds.), Medieval Landscapes, volum 2 de Landscapes History after Hoskins, Windgather Press, Macclesfield, 2007, 273 pàgs.
Després de la presentació de la sèrie, feta per Ch. Dyer, i d'una introducció sobre els paisatges medievals a la Gran Bretanya, redactada pels editors, el cos del llibre es reparteix en quatre parts: 1) Paisatges urbans, amb 4 estudis (T. Slater -el paisatge de les ciutats medievals-, K. Lilley i altres -cartografiar ciutats medievals i GIS-, O. Creighton i N.J.Higham), 2) Perspectives regionals, també amb 4 recerques (B. Roberts -sobre el poble-, T. Williamson, S. Rippon i E. Martin), 3) Paisatges del poblament, amb tres treballs (M. Page i R. Jones, P. Dixon i M. Gardiner) i, finalment, 4) Paisatges percebuts i rituals, amb 3 treballs (B. McDonagh, R. Liddiard, P. Everson i D. Stocker). El capítol darrer, 16, fet pels editors, S. Rippon i M. Gardiner, és dedicat a les conclusions: El futur dels estudis dels paisatges medievals.

Sèquies i sistemes de regadiu a València

Enric GUINOT - Sergi SELMA, Les séquies de l'Horta nord de València: Mestalla, Rascanya i Tormos, Camins d'aigua. El patrimoni hidràulic valencià, Generalitat Valenciana, València, 2005, 224 pàgs.
"Parlarem en comú de la seua història i de les seues formes d'organització social, semblants entre elles [...], però en canvi sí que dedicarem a Tormos, Rascanya i Mestalla un extens espai individual per a explicar la reconstrucció que hem aconseguit fer per primera vegada dels seus traçats històrics complets, així com de l'organització interna de l'espai de regadiu entre els diversos braços [...]. Més enllà dels mites, l'origen d'estos sistemes de regadiu de l'Horta és, una vegada més i més enllà de les transformacions al llarg dels segles, d'època islàmica, de "temps de sarraïns" com deien aquells avantpassats nostres que els van trobar en funcionament en el temps de Jaume I, quan van conquistar estes terres en el segle XIII i van fundar el nou regne." (pàg. 9)

Els espais parcel·lats a l'edat mitjana: els terrers de les bastides occitanes

Cédric LAVIGNE, Essai sur la planification agraire au Moyen Âge. Les paysages neufs de la Gascogne médiévale (XIIIe-XIVe siècles), Ausonius Publications, Bordeus, 2002, 299 pàgs.
Aprofitant les aportacions teòriques i metodològiques de les recerques dutes a terme sobre els cadastres d'època romana, en aquest llibre s'intenta tenir, mitjançant l'estudi dels paisatges nous de la Gascunya, una caracterització de la planificació agrària medieval. Índex: I: Marc d'estudi, materials i mètode de l'enquesta. II. El problema del reconeixement dels parcel·laris planificats de l'edat mitjana: assaig de trobar uns models de les formes. III. De l'estudi de les formes a l'estudi de les mesures: l'arpent, realitat i discurs. IV: Les planificacions modestes. V: La borda, cap de pont de la conquesta de noves terres. VI. Elements de síntesi.

Poder conèixer el paisatge del teu poble com si fossis un detectiu

Richard MUIR, Be your own Landscape Detective investigating where you are, Sutton Publishing, Stroud, 2007, 308 pàgs.
Després de publicar Landscape Detective. Discovering a Countryside (2001) i The New Reading the Landscape. Fieldwork in Landscape History (2002), Muir intenta novament fer assequibles els estudis sobre el paisatge a un públic ampli d'estudiosos afeccionats. A Anglaterra, com a Catalunya, hi ha una llarga tradició de persones interessades per la història local. Aquest fet ha afavorit l'interès per al coneixement de la història del paisatge no sols en els ambients universitaris, ans també en el món dels estudiosos locals.
Inclou els següents capítols: 1. Arbres i boscos. 2. Paisatges de camps. 3. Camins i corriols. 4. Pobles. 5. Paisatges sagrats. 6. Fortificacions. 7. Pobles abandonats. 8. Parcs i forests. 9. Alguns indrets especials.

L'ús de l'aigua a la Catalunya Nova

Carolina BATET, L'aigua conquerida. Hidraulisme feudal en terres de conquesta. Alguns exemples de la Catalunya Nova i de Mallorca, Universitat Autònoma de Barcelona - Universitat de València, València, 2006, 282 pàgs. i 20 figures.
Índex: Introducció 1. La geografia i els diferents enfocaments de la recerca. 2. Hidraulisme andalusí versus hidraulisme feudal?. 3. Cap a la identificació del nou ordre agrari feudal. La Gestió dels sistemes hidràulics conquerits. 1. L'hidraulisme dels ordes monacals. El Cister. 2. Agricultura i dominació feudal en un espai hidràulic andalusí: la vall del riu Corb. 3. Viles i comunitats pageses davant la gestió feudal de l'aigua. 3.1 Castelló de Farfanya. 3.2 Balaguer. 3.3 Els conflictes de les xarxes hidràuliques feudalitzades. Conclusions. 1. Un hidraulisme amb dualitat de funcions. 2. Un hidraulisme que genera nous conflictes. 3. Les formes versàtils de la conquesta.

Un paisatge de l'Europa septentrional al llarg dels darrers mil anys: l'exemple de Suècia

Per Lagerås, The Ecology of Expansion and Abandonment. Medieval and Post-Medieval Land-use and Settlement Dynamics in a Landsape Perspective, Riksantikvarieämbetet, Estocolm, 2007, 256 pàgs.
Aquest llibre ens acosta a la història dels canvis esdevinguts en una societat i un paisatge d'unes terres altes marginals, situades al sud de Suècia, al llarg del darrer mil·lenni. El llibre mostra la interacció entre períodes de colonització i expansió i períodes de decadència i abandonament. Mitjançant les fonts utilitzades, les anàlisis dels pol·lens i també les dades arqueològiques i els documents escrits, l'autor situa una societat local en un context molt més ampli. Hi estudia, a partir de la perspectiva de l'arqueologia del paisatge, l'expansió medieval, la Pesta Negra, la producció de ferro, la Petita Edat del Glaç, la formació dels grans bruguerars i la introducció de la silvicultura.

Història del paisatge de l'època moderna: l'exemple d'Escòcia

I. Whyte - K. Whyte, The Changing Scottish Landscape, 1500-1800, Routledge, Londres - Nova York, 1991, 251 pàgs.
A la fi de l'edat mitjana, Escòcia era un país empobrit, amb poca població i una economia poc desenvolupada; l'any 1800, aquest pais del nord d'Europa s'havia urbanitzat molt i el seu paisatge havia restat profundament alterat per les millores (improvement) esdevingudes en l'agricultura. Aquest llibre centra l'atenció en el món rural i analitza les característiques del poblament i de l'agricultura, que restaren molt alterades als segles XVII i XVIII, arran de la Revolució Agrícola. Els autors valoren els efectes que tingué en el paisatge el canvi del paper de l'església, el pas d'una casa forta a una mansió rural, la millora de les comunicacions i el naixement d'unes noves indústries. Índex: 1. El poblament rural abans dels "improvers". 2. La casa i la llar. 3. El camp i la granja. 4. Del castell a la mansió. 5. L'església en el paisatge. 6. El paisatge de l' "improvement" (la gran millora o progrés esdevingut en aquesta època): les Terres Baixes. 7. Les Terres Altes. 8 Transport i comunicació. 9. La indústria en el paisatge. Conclusió. Aquest llibre és un dels exemples més notables d'estudi del paisatge rural amb relació a l'època moderna!