Història medieval i arqueologia del paisatge a Europa

A tot Europa, els llibres i els estudis que persegueixen assolir un més bon coneixement del paisatge humanitzat pretèrit són cada vegada més nombrosos. Els avanços metodològics que s'ha fet són molt importants. En aquest web presentarem algunes d'aquestes aportacions.

La meva foto
Nom:

Principals publicacions: - Els orígens medievals del paisatge català, Barcelona, 2004. - Atles del comtat d'Urgell (v788-993), Barcelona, 2006. - La vida quotidiana a Catalunya a l'època medieval, Barcelona, 2000. - Diplomatari del monestir de Santa Maria de Serrateix (segles X-XV), Barcelona, 2006. - El mas, el pagès i el senyor, Barcelona, 1995. - Un mas pirinenc medieval. Vilosiu B (Cercs, Berguedà), Lleida, 1996. - Dins les muralles de la ciutat. Carrers i oficis a la Lleida dels segles XIV i XV, Lleida, 2008. - Atles dels comtats de Rosselló, Conflent, Vallespir i Fenollet (759-991), Barcelona, 2009. - Atles dels comtats de Pallars i Ribagorça (806-998), Barcelona, 2012. - Inventaris i encants conservats a l'Arxiu Capitular de Lleida (segles XIV-XVI), Barcelona, 2014. http://ca.wikipedia.org/wiki/Jordi_Bol%C3%B2s_i_Masclans

diumenge, de setembre 30, 2007

El territori i les comunitats a l'edat mitjana en una perspectiva europea



Wendy DAVIES - Guy HALSALL - Andrew REYNOLDS (eds.), People and Space in the Middle Ages, 300-1300, Brepols, Turnhout, 2006, 366 pàgs.
Inclou un estudi introductori de W. Davies sobre la definició de la comunitat i la formació d'aquesta comunitat a l'alta edat mitjana. També conté un treball d'A. Reynolds i A. Langlands sobre el Wansdyke, uns estudis de C. Callow sobre Islàndia septentrional a l'edat mitjana i de O. Vésteinsson sobre el poblament dispers en aquest mateix país. Conté una recerca de S. Bassett sobre com cartografiar les unitats territorials a l'Anglaterra anglosaxona. Així mateix, hi ha sengles aportacions de J. Escalona i I. Martín Viso sobre la jerarquització i la fissió a Castella durant els segles X i XI i sobre els llocs centrals i l'organització territorial de les comunitats a la Castella septentrional, respectivament. Inclou també un treball d'A. Cepas sobre Clunia, un de G. Halsall sobre la Gàl·lia merovíngia, de G. Astill sobre les ciutats anglosaxones al sud d'Anglaterra, de P. Fouracre sobre Marmoutier, d'A. Sennis sobre memòria i espai als monestirs medievals i de W. Davies sobre les poblacions, el territori i els membres de la comunitat. En conjunt, un notable intent de fer aportacions innovadores i des d'uns perspectiva geogràfica molt variada.

dimecres, de setembre 26, 2007

Les sagreres: un tema fonamental en els estudis del paisatge històric



Víctor FARÍAS - Ramon MARTÍ - Aymat CATAFAU, Les sagreres a la Catalunya medieval (Jornada d'estudi organitzada per l'Associació d'Història Rural de les Comarques Gironines, 2000), Associació d'Història Rural de les Comarques Gironines, Girona, 2007, 249 pàgs.
Inclou una presentació de Lluís To. A continuació, trobem l'estudi de V. Farías, La proclamació de la pau i l'edificació dels cementiris. Sobre la difusió de les sagreres als bisbats de Barcelona i Girona (segles XI-XIII). També: R. Martí, L'ensagrerament: utilitats d'un concepte. I, clou el llibre: A. Catafau, Les celleres del Rosselló de mitjan segle XIII a la fi del segle XV, permanències i evolució d'una forma d'estructuració del poblament.

dimarts, de setembre 11, 2007

Un estat de la qüestió sobre la història agrària europea



I. Alonso (ed.), The Rural History of Medieval European Societies, Brepols, Turnhout, 310 pàgs.
Amb estudis i estats de la qüestió amb relació a diferents territoris d'Europa de Chistopher C. Dyer, Phillipp R. Schofield, Benoît Cursente, J. A. García de Cortázar i Pascual Martínez Sopena, Luigi Provero, Julien Demade i Piotr Górecki. Aquests estudis foren publicats inicialment a la revista Historia agraria, revista de agricultura e historia rural, vols. 31 i 33 (anys 2003 i 2004).