Estudis sobre la morfogènesi dels pobles

Morphogenèse du village médiéval (IXe-XIIe siècles). Actes de la table ronde de Montpellier. 22-23 février 1993, Cahiers du Patrimoine, Montpeller, 1996, pàgs. 299.

Els historiadors han mostrat l'existència d'una lenta creació de l'hàbitat pobletà 'modern' agrupat al voltant de l'església, de la plaça o del castell, amb una xarxa de carrers estable i de cases duradores. El període medieval, especialment quan hi hagué la gran expansió dels segles X-XII, fou un moment determinant en la formació dels pobles actuals. Actualment convé de fer una anàlisi plurisdiciplinària d'aquesta realitat.

Contingut: Introducció a la problemàtica del col·loqui (M. Bourin). Els mons septentrionals (estudis de Meulemeester, Nitz, Bourgeois, Zadora-Rio). Els mons meridionals (estudis de Martin, Menant, Lagrue, Bonnassie, Cursente). El Llenguadoc (estudis de Durand, Pawlowski, Debax, Cazes, Baudreu, Journot, Fabre, Schneider, Lochard). Debats.

L'arqueologia agrària

Jean Guilaine (dir.), Pour une Archéologie Agraire. À la croisée des sciences de l'homme et de la nature, Armand Colin, París, 1991, 576 pàgs.

Les recerques creuades que uneixen, en una mateixa investigació, arqueòlegs i estudiosos del medi permeten de dibuixar els grans trets característics d'una arqueologia agrària, disciplina que intenta d'aprofundir les relacions entre les comunitats pageses i llur espai, des del neolític fins als nostres dies.

Alguns capítols: M. Guy - M. Passelac, "Prospection aérienne et télédétection des structures parcellaires"; Jean-Marie Pesez, "Outils et techniques agricoles du monde médiéval"; É. Zadora-Rio, "Les terroirs médiévaux dans le Nord et le Nord-Ouest de l'Europe", S. Lewuillon, "Les murs de pierre sèche en milieu rural", C. Perrein, "Archéologie des bocages: phytohistoire de la haie vive"; G. Jalut, "Le pollen, traducteur du paysage agraire"; etc.

Llegir el paisatge anglès

Richard Muir, The New Reading the Landscape. Fieldwork in Landscape History, University of Exeter Press, Exeter, 2002, 256 pàgs.

Muir exposa com descobrir i com interpretar les complexes evidències que ens permeten de descobrir els canvis esdevinguts al món rural anglès. Aquest llibre és una nova redacció de l'obra Reading the Landscape, publicada l'any 1981. Representa una síntesi sobre la història dels elements fonamentals que formen el paisatge rural a Anglaterra. A més de centrar l'atenció en idees bàsiques, com els pobles, els boscs o els camins, Muir s'endinsa en l'exploració de com alguns trets característics del paisatge cultural són manifestacions físiques de les idees, de les percepcions o de les decisions humanes (límits, murs, tanques són el reflex de la territorialitat; esglésies i megàlits reflecteixen la creença; castells i fortificacions l'status i la necessitat de defensa).

Capítols. 1. Boscos, forests i parcs. 2. Paisatges de colonització. 3. Línies en el paisatge. 4. Vies. 5. Status, autoritat i el paisatge. 6. Paisatges de la creença. 7. Pobles, vilars i masos. 8. Llegir el paisatge conreat. 9. Defensa i paisatge.

El paisatge medieval al Llenguadoc

Aline Durand, Les paysages médiévaux du Languedoc (Xe-XIIe siècles), Presses Universitaires du Mirail, Tolosa, 1998, 491 pàgs.

Aline Durand, historiadora i antracòloga, sap fet parlar tant els textos com els carbons de fusta que hom troba en les excavacions, per tal d'explicar-nos com eren els paisatges medievals del Llenguadoc. Demostra com, quan s'esdevingué la gènesi de l'espai rural, la fase medieval (d'una manera especial els segles X-XII) va ésser decisiva. En tres segles, la vegetació, els ecosistemes, l'hàbitat es van transformar: ens permeten de llegir el paisatge com la gran obra que feren els pagesos de l'edat mitjana, com un mirall de la societat.

Capítol 1. Material i mètode. Capítol II. Es creen els fonaments del paisatge medieval (segles X-XII). Capítol III. El paisatge vegetal: trencaments i desequilibris (segles IX-XIII). Capítol IV: De l'incultum a l'agrosistema: la construcció dels termes pobletans. Capítol V. La gestió del paisatge llenyós (segles XI-XIII). Conclusió.