Història medieval i arqueologia del paisatge a Europa

A tot Europa, els llibres i els estudis que persegueixen assolir un més bon coneixement del paisatge humanitzat pretèrit són cada vegada més nombrosos. Els avanços metodològics que s'ha fet són molt importants. En aquest web presentarem algunes d'aquestes aportacions.

La meva foto
Nom:

Principals publicacions: - Els orígens medievals del paisatge català, Barcelona, 2004. - Atles del comtat d'Urgell (v788-993), Barcelona, 2006. - La vida quotidiana a Catalunya a l'època medieval, Barcelona, 2000. - Diplomatari del monestir de Santa Maria de Serrateix (segles X-XV), Barcelona, 2006. - El mas, el pagès i el senyor, Barcelona, 1995. - Un mas pirinenc medieval. Vilosiu B (Cercs, Berguedà), Lleida, 1996. - Dins les muralles de la ciutat. Carrers i oficis a la Lleida dels segles XIV i XV, Lleida, 2008. - Atles dels comtats de Rosselló, Conflent, Vallespir i Fenollet (759-991), Barcelona, 2009. - Atles dels comtats de Pallars i Ribagorça (806-998), Barcelona, 2012. - Inventaris i encants conservats a l'Arxiu Capitular de Lleida (segles XIV-XVI), Barcelona, 2014. http://ca.wikipedia.org/wiki/Jordi_Bol%C3%B2s_i_Masclans

divendres, de setembre 26, 2008

Els límits del paisatge al llarg de la història


R. Compatangelo-Soussignan - J.-R. Bertrand - J. Chapman - P.-Y. Laffont (eds.), Marqueurs des paysages et systèmes socio-économiques. Actes du colloque COST du Mans (7-9 décembre 2006), Presses Universitaires de Rennes, Rennes, 2008, 286 pàgs.
Des de l'època antiga fins al segle XIX, en els paisatges europeus s'han marcat els límits de maneres diferents, en funció de les èpoques i de les contrades, en funció de l'entorn natural, però també en funció dels sistemes socio-econòmics diferents.
Sumari: Jean PEYRAS (geòmetres de l'Antiguitat tardana), K. GRUEL et alii (santuaris), O. BRUAND (esglésies medievals), Y. BENHIMA (Marroc medieval), Esther PASCUA (activitats pastorals a la Península Ibèrica), S. GARCIA-DILS DE LA VEGA et alii (Écija al segle XVIII), M.-C. BAILLY-MAITRE (paisatges de la mineria medieval), M. CLAVEL-LÉVÊQUE (via Domitia a la Narbonense), C. GUGL et alii (límits de camps romans a la Pannònia occidental), D. MATTINGLY (les foggaras a Líbia), Fèlix RETAMERO (sistemes hidràulics andalusins a les illes Balears), P.-Y. LAFFONT (castells, encastellament i xarxa viària a l'Occitània medieval), S. LETURCQ (les crestes de les llaurades al territori de la Bauce), I. SCHJELLERUP (terrasses als Andes), R. MC NEARY - B. SHANAHAN (establiments i closos a Irlanda), O. ALDRED et alii (terres volcàniques de Grècia i Irlanda), P. G. MOLLER (Dinamarca), J. CHAPMAN (enclosures a Anglaterra i Gal·les), G. FAIRCLOUGH (paisatges pre-industrials a les ciutats modernes), P. BRUNET (Baixa Normandia), P. MADELINE - M. MARIE (Pays d'Auge), J.-R. BERTRAND (Parc Natural Regional de Normandia-Maine) i G. S. JARAMILLO (cartografiar els paisatges culturals rurals).

dimecres, de setembre 10, 2008

Comprendre la formació d'un paisatge humanitzat al llarg de 2.000 anys


Stephen RIPPON (ed.), Landscape, Community and Colonisation. The North Somerset Levels during the 1st to 2nd millennia AD, Council for British Archaeology, York, 2006, 317 pàgs.
Aquest innovador estudi ens apropa a les formes variables en què les comunitats humanes han triat per explotar, modificar i transformar llur entorn a llarg dels dos darrers mil·lennis. Fent ús del treball de camp i de les fonts escrites, els autors han explorat els orígens i el desenvolupament d'un paisatge històric actual. Aquesta recerca ha mostrat que una contrada concreta no pot ésser estudiada d'una manera isolada, ans ha d'ésser contemplada amb relació al context del país on se situa. Continguts: 1. Entendre la història del paisatge. 2. El paisatge de la prehistòria tardana i de l'època romana. 3. La formació del paisatge històric. 4. Discussió i conclusions.