Història medieval i arqueologia del paisatge a Europa

A tot Europa, els llibres i els estudis que persegueixen assolir un més bon coneixement del paisatge humanitzat pretèrit són cada vegada més nombrosos. Els avanços metodològics que s'ha fet són molt importants. En aquest web presentarem algunes d'aquestes aportacions.

La meva foto
Nom:

Principals publicacions: - Els orígens medievals del paisatge català, Barcelona, 2004. - Atles del comtat d'Urgell (v788-993), Barcelona, 2006. - La vida quotidiana a Catalunya a l'època medieval, Barcelona, 2000. - Diplomatari del monestir de Santa Maria de Serrateix (segles X-XV), Barcelona, 2006. - El mas, el pagès i el senyor, Barcelona, 1995. - Un mas pirinenc medieval. Vilosiu B (Cercs, Berguedà), Lleida, 1996. - Dins les muralles de la ciutat. Carrers i oficis a la Lleida dels segles XIV i XV, Lleida, 2008. - Atles dels comtats de Rosselló, Conflent, Vallespir i Fenollet (759-991), Barcelona, 2009. - Atles dels comtats de Pallars i Ribagorça (806-998), Barcelona, 2012. - Inventaris i encants conservats a l'Arxiu Capitular de Lleida (segles XIV-XVI), Barcelona, 2014. http://ca.wikipedia.org/wiki/Jordi_Bol%C3%B2s_i_Masclans

dilluns, de juliol 23, 2012

Hidràulica agrària i societat feudal: noves aportacions


Josep TORRÓ i Enric GUINOT (eds.), Hidráulica agraria y sociedad feudal. Prácticas, técnicas, espacios, Publicacions de la Universitat de València, València, 2012, 285 pàgs. En aquest volum s'apleguen una introducció i nou estudis sobre hidràulica agrària en el context de les societats feudals de l'Occident europeu medieval. La introducció del llibre i també l'edició del volum són a cura de Josep Torró i d'Enric Guinot, que, en el capítol introductori, es qüestionen sobre si hi ha una hidràulica agrària feudal. En segon capítol és redactat per Helena KIRCHNER i s'hi estudia la hidràulica pagesa (abans de la feudalització) a Catalunya. El tercer capítol és de Karine BERTHIER i s'hi relaciona el Cister i la creació del canal de Cent-Fonts. El quart, ha estat redactat per Carlos LALIENA i Julián ORTEGA i centra l'atenció en les formes feudals d'especulació agrària (viles, vinyes i sèquies al sud d'Aragó vers els anys 1170 i 1240). El cinquè capítol és signat per Enric GUINOT i Sergi SELMA i estudia la creació d'un paisatge en una horta feudal (la Sèquia Major de Vila-real als segles XIII-XV). El sisè és fet per Josep TORRÓ i analitza la colonització cristiana i les rompudes de les àrees palustres al regne de València (les marjals de la vila de Morvedre). El setè és fet per Jean-Loup ABBÉ i centra l'atenció en el Llenguadoc. El vuitè és redactat per Marta MONJO i parla de les pervivències del regadiu d'època andalusina a la població d'Aitona (Segrià), a la baixa edat mitjana. Finalment, el novè i el desè són redactats per José M. MARTIN CIVANTOS i Carmen TRILLO i fan referència als sistemes de regadiu a Sierra Nevada (Andalusia) i a l'aigua al regne de Granada, respectivament.