Història medieval i arqueologia del paisatge a Europa

A tot Europa, els llibres i els estudis que persegueixen assolir un més bon coneixement del paisatge humanitzat pretèrit són cada vegada més nombrosos. Els avanços metodològics que s'ha fet són molt importants. En aquest web presentarem algunes d'aquestes aportacions.

La meva foto
Nom:

Principals publicacions: - Els orígens medievals del paisatge català, Barcelona, 2004. - Atles del comtat d'Urgell (v788-993), Barcelona, 2006. - La vida quotidiana a Catalunya a l'època medieval, Barcelona, 2000. - Diplomatari del monestir de Santa Maria de Serrateix (segles X-XV), Barcelona, 2006. - El mas, el pagès i el senyor, Barcelona, 1995. - Un mas pirinenc medieval. Vilosiu B (Cercs, Berguedà), Lleida, 1996. - Dins les muralles de la ciutat. Carrers i oficis a la Lleida dels segles XIV i XV, Lleida, 2008. - Atles dels comtats de Rosselló, Conflent, Vallespir i Fenollet (759-991), Barcelona, 2009. - Atles dels comtats de Pallars i Ribagorça (806-998), Barcelona, 2012. - Inventaris i encants conservats a l'Arxiu Capitular de Lleida (segles XIV-XVI), Barcelona, 2014. http://ca.wikipedia.org/wiki/Jordi_Bol%C3%B2s_i_Masclans

dissabte, de setembre 26, 2009

Estudis del paisatge històric a Andalusia


Antonio MALPICA (ed.), Análisis de los paisajes históricos. De Al-Andalus a la sociedad feudal, Editorial Alhulia, Granada, 2009, 267 pàgs.
"El paisatge actual és el resultat de l'acumulació dels diversos paisatges històrics que s'han succeït. Per tant, aquests paisatges són part de la cultura material de les societats que els van crear. En la seva formació foren essencials, entre d'altres coses, la interacció entre l'ésser humà i la natura i la manera en què s'expressa en l'espai una determinada formació social. Des d'una perspectiva arqueològica, els paisatges són compostos per una sèrie d'elements aprehensibles i mesurables, entre els quals hi ha un seguit de relacions. Poden, per tant, descodificar-se i, en conseqüència, conèixer-se. La comprensió del funcionament dels diferents elements i de les seves relacions, així com la identificació de l'acumulació dels diversos paisatges històrics, fa que sigui possible conèixer el procés de formació del paisatge actual i les formes d'organització del territori." Aquestes frases ens mostren una manera d'aproximar-se a l'estudi del paisatge històric molt semblant a com ho fem nosaltres.
Aquest volum inclou estudis d'Antonio Malpica (antic regne de Granada; la costa de Granada), de José Cristóbal Carvajal (Vega de Granada), de Miguel Jiménez Puertas (serra d'Alfaguara), de José M. Martín Civatos (vessant nord de Sierra Nevada i terra de Guadix), de Jorge A. Eiroa (el corredor del riu Vélez-Comeros), de Luca Mattei (els Montes Occidentales de Granada), de Lorenzo Cara (la petjada dels pastors en el territori), d'Alberto García Porras (sobre la ciutat com agent que transforma el paisatge), d'Adela Fàbregas (l'itinerari d'Hernando Colón) i de Jesús Brufal (sobre la Lleida de secà als segles XI i XII).