Conèixer l'espai hidràulic andalusí

Helena Kirchner, La construcció de l'espai pagès a Mayurqa: les valls de Bunyola, Orient, Coanegra i Alaró, Universitat de les Illes Balears, Palma, 1997.

El que va començar essent una recerca tècnica sobre els qanawat i la seva difusió a Mallorca i va esdevenir després el mètode de l'arqueologia hidràulica per identificar i conèixer la lògica de la construcció de l'espai pagès andalusí, es va convertir al final en l'estudi d'ub procés immigratori a les illes Balears (de l'any 290 H/902 dC fins al desembre del 1229).

Capítols: 0. Introducció. 1. La vall de Coanegra i els assentaments del seu terme. 2. Les valls de Bunyola i Orient. 3. La vall d'Alaró i les alqueries del seu entorn. 4 Conclusions.

[inclou apartats dedicats a: El terme de Coanegra: les alqueries, els rafals i la toponímia. Els assentaments de la vall de Coanegra i la reconstrucció del sistema hidràulic. Els canvis introduïts pels nous colonitzadors feudals. La zona de residència. Els possibles espais de secà. Les alqueries vinculades al sistema hidràulic. Etc.]

Organització del territori a la Catalunya Nova

Xavier Eritja, De l'Almunia a la Turris: organització de l'espai a la regió de Lleida (segles XI-XIII), Espai/temps, 35, Universitat de Lleida, Lleida, 1998.

Aquest llibre té com objectiu valorar la importància de la turris o almúnia en el procés de conquesta feudal i de colonització del territori. Conèixer el paper que va tenir la turris en l'organització del territori abans i després de la conquesta dels comtes de Barcelona i d'Urgell, esdevinguda a mitjan segle XII, és fonamental per entendre aquest període. Aquesta turris-almunia té com origen una forma d'hàbitat de tipus semidispers de l'època andalusina; es pot associar, per tant, a la qarya que trobem en altres sectors d'al-Andalus.

Apartats. 1. El concepte de turris-almunia. 2. Conquesta feudal i organització del territori. 3. Colonització feudal i 'repoblació' del territori.

Els pobles pirinencs oberts

Benoît Cursente, Des maisons et des hommes. La Gascogne médiévale (XIe-XVe siècle), Presses Universitaires du Mirail, Tolosa, 1998.

Un poble 'casaler' (fotografia de la coberta): A primer terme veiem l'església, amb el cementiri i amb l' 'abadia'. L'hàbitat pobletà es va desenvolupar més avall, ben separat, en un desordre aparent que en realitat respon a un ordre social que ha restat llargament rigorós, el de les cases dominants (o 'casaleres'), que van ésser a l'edat mitjana l'element que va estructurar els pobles de les valls altes pirinenques.

1. El casal i l'encadenament feudal de la societat. 2. La casa i el seu casal: diverses cares d'una estructura (fins vers el 1260). 3. La casa i el seu casal: dinàmica d'una cèl·lula (fins vers el 1260). 4. La nuclearització de l'hàbitat gascó. 5. La casa, del casal al burg. 6. Permanència i adaptació dels antics casals. 7. Cases 'casaleres' i la questa a la tardor de l'edat mitjana. 8. L'hàbitat dels burgs i l'hàbitat de les bordes. 9. Històries de cases.

Entendre com s'organitzà el Pla de Barcelona

Josep M. Palet, Estudi territorial del Pla de Barcelona. Estructuració i evolució del territori entre l'època íbero-romana i l'altmedieval. Segles II-I aC - X-XI dC, Ajuntament de Barcelona, Barcelona, 1997.

"Aquest estudi li ha permès arribar a constatar un important procés de canvi en l'evolució de la morfologia del territori del Pla, durant l'antiguitat tardana i l'inici de l'alta edat mitjana. És la primera vegada que es documenta amb precisió una reordenació de l'estructura cadastral romana en aquests períodes. És ara quan es detecten diverses traces viàries que travessen les planes deltaiques. El desenvolupament de pastures higròfiles a partir dels segles VII-VIII confirma que aquest primer aprofitament té a veure amb l'activitat ramadera."

Índex: 1. Arqueologia del territori. 2. Tècniques i materials de treball. 3. Medi físic. 4. Anàlisi arqueomorfològica de la xarxa viària. 5. Ordenacions del paisatge rural: arqueomorfologia i modulació. 6. Característiques de l'ordenació ortogonal del territori: la xarxa centuriada de Barcino. 7. Evolució històrica dels itineraris i sistemes viaris dominants a partir de la documentació escrita. 8. Evolució històrica dels itineraris i parcel·laris litorals i explotació agropecuària a partir de la documentació escrita. 9. Dinàmica evolutiva, estructuració i ocupació del teritori. 10. Conclusions.

L'origen dels pobles medievals: noves propostes

R. Francovich - R. Hodges, Villa to Village: The Transformation of the Roman Countryside in Italy, c. 400-1000, Duckworth, Londres, 2003.

En aquest llibre, els autors replantegen la visió que hom tenia sobre el fet que els pobles de turó, o encimbellats, a Itàlia foren creats per primera vegada al segle X. A partir de l'evidència de les recents excavacions, assenyalen que cal cercar en un moment més antic la formació dels pobles medievals, en el moment en què van deixar d'existir les villae romanes. En el llibre també es descriu el debat que hi ha entre arqueòlegs i historiadors dels documents en relació amb el naixement dels pobles medievals, que normalment han perdurat fins a l'actualitat.
Contingut: 1. El debat. 2. El final de les villae i del Món Antic. 3. L'inici dels pobles encimbellats (Hilltop Villages). 4. De la Curtis al Castello. 5. Conclusions: quatre nivells de transformació.

Aymat Catafau, Les celleres et la naissance du village en Roussillon, Trabucaire - Presses Universitaires de Perpignan, Perpinyà, 1998.

Un estudi molt acurat dels documents relacionats amb les celleres del Rosselló, acompanyat d'una exploració minuciosa dels plans antics i de les morfologies pobletanes actuals ha permès de desenvolupar una tesi original: les celleres (o sagreres) van tenir un paper essencial entre l'església i el castrum en la gènesi del poble rossellonès. (mots de P. Toubert).
Apartats:
Primera part: Síntesi històrica. El Rosselló, el Conflent i el Vallespir als temps feudals (segles XI i XII). Els primers temps de la cellera (v 950 - v 1175). La cellera i el poble des de la fi del segle XII fins a mitjan segle XIV. La cellera i el poble a lafi de l'edat mitjana. Conclusió.
Segona part. Notícia dels pobles estudiats.

L'arqueologia hidràulica: una nova manera de conèixer el nostre passat

M. Barceló - H. Kirchner - C. Navarro, El agua que no duerme. Fundamentos de la arqueología hidráulica andalusí, Granada, 1996.

"El treball de camp dut a terme des del 1982, ha permès d'identificar i de formalitzar una sèrie de principis generals que regeixen la creació i el manteniment estable dels espais hidràulics. Tot sistema hidràulic, sigui quin sigui el seu grau de complexitat, ha estat concebut i dissenyat en la seva estructura fonamental des d'un bon començament [...]." (pàg. 58). Aquest llibre, un recull d'articles i d'estudis publicats anteriorment, presenta d'una manera clara les principals idees sobre l'arqueologia hidràulica. Els seus apartats són:
M. Barceló: "La cuestión del hidraulismo andalusí"
M. Barceló: "El diseño de espacios irrigados en al-Andalus: un enunciado de principios generales"
M. Barceló: "Saber lo que es un espacio hidráulico y lo que no es o al-Andalus y los feudales"
H. Kirchner - C. Navarro: "Objetivos, métodos y práctica de la arqueología hidráulica"
A. Fàbregas: "Índices de lugares, personas y etnias y materias".

Herbert Jankuhn, Einführung in die Siedlungsarchäologie, Walter de Gruyter, Berlín, 1977

Aquest llibre és un manual introductori sobre l’arqueologia del poblament (Siedlungarchäologie) a Alemanya. S’hi presenten les característiques i la metodologia d’aquesta mena d’estudis que han permès de conèixer més bé la història d’aquest país.
Els seus principals apartats són:
I. Fonaments de la recerca de l’arqueologia del poblament.
1. El terme “arqueologia del poblament”. 2. La situació de l’arqueologia del poblament en la història dels estudis del poblament. 3. Les fonts per a la recerca de l’arqueologia del poblament. 4. Els mètodes. 5. Condicionaments del territori.
II. Exemples d’estudis d’arqueologia del poblament.
6. Recerques sobre els processos de colonització. 7. Les comunitats. 8. Els llocs sagrats i llur interès en les recerques d’arqueologia del poblament.
III. Els resultats dels estudis d’arqueologia del poblament per a altres camps de recerca.
9. Coneixements d’història econòmica. 10. Testimonis de l’arqueologia del poblament en relació amb qüestions sobre la societat. 11. Testimonis de l’arqueologia del poblament en relació amb qüestions plantejades sobre unitats ètniques i sobre llurs límits.IV. Conclusions: Origen i transformació del paisatge en la perspectiva de la recerca de l’arqueologia del poblament.

Estudiar els pobles eclesials (o de sagrera)

M. Fixot - E. Zadora-Rio (eds), L'église, le terroir, CNRS, París, 1989.
Aportació a l'estudi de l'organització de l'espai eclesial i de les seves relacions amb l'hàbitat. A partir de nombrosos estudis de casos concrets, fets a partir de dades arqueològiques i documentals, aquesta monografia pionera, dirigida per Fixot i Zadora-Rio, es va plantejar estudiar el paper de les esglésies i dels cementiris en la formació dels pobles i en l'organització del món rural a l'edat mitjana. S'hi estudia l'entorn immediat dels llocs de culte rural: límits, possible fortificació, espai funerari, presència d'habitatges, estructures de magatzem, fossilització del clos del cementiri en els pobles actuals i també la gènesi de les esglésies rurals i llur repartiment en el territori.
Inclou estudis sobre l'Alsàcia, el Franc Comtat, Flandes, Normandia, Torena, Anjou i Maine, Alvèrnia, Roergue, Llenguadoc i Provença.

J. Bolòs, Els orígens medievals del paisatge català, Barcelona, 2004.

Aquest blog és complementari dels blogs:
http://paisatgecat.blogspot.com dedicat a presentar estudis sobre l'arqueologia del paisatge a Catalunya.
http://cartomedcat.blogspot.com dedicat a plantejar la importància de la cartografia en els estudis d'història meddieval.

Interpretar el paisatge

M. Aston, Interpreting the Landscape, Londres, 1985.
En aquest llibre, a partir del coneixement de realitats visibles, com monuments, pobles abandonats, parcel·laris i camins, i també del coneixement de realitats invisibles, com senyories, límits o l' status dins del territori, se'ns mostren les constants relacions que hi ha entre tots aquests elements del paisatge. Sobretot, però, se'ns presenta què pot aportar llur estudi al coneixement de la història local i, de fet, a l'avanç del coneixement de la història del nostre passat.
Els capítols d'aquest llibre fonamental són: 1. Com coneixem allò que coneixem. 2. Paisatges primerencs. 3. Dominis i límits. 4. Status en el paisatge. 5. Pobles abandonats, i després. 6. Pobles que han sobreviscut. 7. Masos i vilars. 8. Els llocs de poblament i llurs característiques. 9.Usos de la terra. 10. Sistemes de treballar els camps. 11. Comunicacions: els nexes. 12. Què vol dir tot això?

Una obra pionera

W.G. Hoskins, The making of the English Landscape, Londres, 1955.
Estudi pioner -actualment és un clàssic- en què s'establien les idees fonamentals sobre el desenvolupament del paisatge arqueològic anglès, des de l'època preromana fins a la Revolució Industrial, tot passat pels segles medievals. Amb l'ajuda de mapes i de fotografies, Hoskins s'aproximava al coneixement de les cledes, els camins, les esglésies enrunades, els pobles abandonats, els masos i les pastures.
Els seus capítols són: 1. El Paisatge abans de la colonització anglosaxona. 2. Els establiments anglosaxons. 3. La colonització de l'Anglaterra medieval. 4. La Pesta Negra i després. 5. L'Anglaterra dels segles XVI-XVIII. 6. Les cledes (parliamentary enclosure) i el paisatge. 7. La Revolució Industrial i el paisatge. 8. Carreteres, canals i vies de trens. 9. El paisatge de les ciutats. 10. El paisatge avui.