El castell i el paisatge

O. H. Creighton, Castles and Landscapes, Continuum, Londres, 2002.
Per primera vegada, els castells són estudiats no com un fenomen isolat, sinó en relació amb llur entorn humà i amb l'entorn natural. Més enllà d'ésser un llibre sobre castells, aquest estudi analitza l'impacte del poder i de l'autoritat damunt del paisatge.
1. Introducció. 2. Els castells i llur context. 3. Ubicació del castell i distribució. 4. El castell com a icona: paisatges d'status i simbolisme. 5. El castell com a centre d'un domini: paisatge dominical. 6. Poder, patrons i parròquia: el castells i els paisatges eclesiàstics. 7. Castells i urbanisme. 8. Els castells al món rural. 9. Panoràmica.

El document històric més important

Della Hooke (ed.), Landscape the richest historical record, The Society for Landscape Studies, Birmingham, 2000.
Fa ara cinquanta anys, Hoskins escrivia "El paisatge anglès, per a tots aquells que saben llegir-lo correctament, és el document històric més ric que tenim."
Aquest volum recull treballs de Bradley (prehistòria), Corney (època romana) , Rippon (del món romà a l'edat mitjana), Bond (monestirs), Winchester (nord d'Anglaterra), Roberts i Wrathmell (contrastos regionals), Slater (ciutats), Williamson (1500-1900), Palmer (paisatges industrials), Chandler (la descoberta del paisatge), Hooke (valoració de la història del paisatge), Taylor (història del paisatge).

Arqueologia del paisatge a Occitània

B. Cursente (ed.), Habitats et territoire du Sud, Editions du CTHS, Tolosa, 2004, 413 pàgs.

Aquest volum és una aproximació a l'hàbitat i a l'espai rural de les terres occitanes. S'hi estudia un llarg període cronològic: des de l'edat mitjana fins al segle XX. S'hi analitzen les principals formes de poblament: castrum, burg castral, poble eclesial, vila, salvetats i bastides. Alguns treballs estudien contrades de la Catalunya septentrional (i també de Galícia).
Inclou estudis de: B. Cursente, J. López Quiroga, J.-L. Abbé, D. Baudreu, A. Berdoy, P. Pinon. C. Denjean [Naissance et affirmation d'une ville de montagne: Puigcerdà (XIIe-XIVe siècles)], C. Rendu [Des cabanes aux maisons: les transformations d'une estive pyrénéenne du Moyen Age aux Temps modernes], D. Panfili, F. Hautefeuille, M. Mousnier, J. L. Dega, V. Lamazou-Duplan, J. Petrowiste, P. Fournier, Ph. Graff, D. Pinson, F. Tahraoui, J. R. Trochet, M. Christol i R. Harfouche.