Història medieval i arqueologia del paisatge a Europa

A tot Europa, els llibres i els estudis que persegueixen assolir un més bon coneixement del paisatge humanitzat pretèrit són cada vegada més nombrosos. Els avanços metodològics que s'ha fet són molt importants. En aquest web presentarem algunes d'aquestes aportacions.

La meva foto
Nom:

Principals publicacions: - Els orígens medievals del paisatge català, Barcelona, 2004. - Atles del comtat d'Urgell (v788-993), Barcelona, 2006. - La vida quotidiana a Catalunya a l'època medieval, Barcelona, 2000. - Diplomatari del monestir de Santa Maria de Serrateix (segles X-XV), Barcelona, 2006. - El mas, el pagès i el senyor, Barcelona, 1995. - Un mas pirinenc medieval. Vilosiu B (Cercs, Berguedà), Lleida, 1996. - Dins les muralles de la ciutat. Carrers i oficis a la Lleida dels segles XIV i XV, Lleida, 2008. - Atles dels comtats de Rosselló, Conflent, Vallespir i Fenollet (759-991), Barcelona, 2009. - Atles dels comtats de Pallars i Ribagorça (806-998), Barcelona, 2012. - Inventaris i encants conservats a l'Arxiu Capitular de Lleida (segles XIV-XVI), Barcelona, 2014. http://ca.wikipedia.org/wiki/Jordi_Bol%C3%B2s_i_Masclans

dimarts, de març 27, 2007

El paisatge en països amb un hàbitat dispers

Daniel Pichot, Le village éclaté. Habitat et société dans les campagnes de l'Ouest au Moyen Âge, Presses Universitaires de Rennes, Rennes, 2002, 395 pàgs.

Què és el poble allà on hi ha un poblament bàsicament dispers? Mentre en bona part d'Europa els medievalistes desitgen comprendre millor les modalitats del control de l'espai, de l'organització del poblament i del reagrupament dels homes al llarg de l'edat mitjana, aquest estudi sobre l'oest de França (la Bretanya, el Maine i l'Anjou) planteja problemes específics d'aquestes regions en relació amb aquests temes. S'hi fa ús de la documentació, dels plans cadastrals, de la toponímia, de l'iconografia i de l'arqueologia. S'hi estudia l'existència de petits centres de poblament creats als segles XI i XII en relació amb priorats, burgs i cementiris, que es poden contraposar a un notable poblament dispers o semidispers. Com diu l'autor, es tracta d'uns pobles que fugen de la imatge tradicional del poblament agrupat, són uns pobles que han esclatat.