Espais irrigats: novè congrés d'Alguaire

Enric VICEDO (ed.), Recs històrics: pagesia, història i patrimoni. IX Congrés sobre Sistemes Agraris, Organització Social i Poder Local, IEI, Lleida, 2018, 751 pàgs. Inclou tres grans seccions: 1. Les relacions socials i econòmiques entorn de l'aigua de reg. 2. Els marcs institucionals entorn dels recs històrics. 3. El patrimoni arqueològic, paisatgístic i cultural. Pel que fa a l'edat mitjana, inclou treballs de Marta Monjo (p. 67), d'Helena Kirchner (p. 357), de Ferran Esquilache (p. 449), de Jordi Bolòs i Imma Sànchez-Boira (p. 669) i d'Elvis Mallorquí (p. 725).

Pagesia, indústria i món rural. VIII Congrés d'Alguaire

Enric VICEDO RIUS (ed.), Pagesia, indústria i món rural. VIII Congrés sobre sistemes agraris, organització social i poder local, Institut d'Estudis Ilerdencs, Lleida, 2016, 706 pàgs. S'han publicat les actes del vuitè congrés d'Alguaire. Després de la presentació d'Enric Vicedo i de l'edició de la conferència inaugural de Joan Carles Alayo, inclou un apartat dedicat a les societats preindustrials, un segon apartat centrat en l'edat contemporània i un tercer apartat centrat en la industrialització contemporània al Segrià. Pel que fa a l'edat mitjana, podem destacar els treballs d'Antoni Llibrer sobre pagesos i artesans als segles XVI i XV, de José J. Guidi sobre les societats rurals a la Catalunya Nova als segles XI-XIV, de Xavier Marcó sobre els molins a la vall d'Aro i a Sant Feliu de Guíxols al segle XV o de Tomàs Peris-Albentosa sobre la molineria valenciana als segles XIII-XIX-

Paisatge, societat i economia a Andorra als segles XVI-XXI

Jacinto BONALES CORTÉS, Construint fronteres. Història territorial de la vall d'Andorra. Segles XVI al XXI, Consell General del Principat d'Andorra, Andorra, 2015, 418 ps. Volum segon de la Història territorial de la vall d'Andorra. Taula de contingut. Primera part: Temps de cortons (segles XVI i XVII). 1. Una nova classe social i un nou model ramader. 2. La nova estructuració del territori andorrà. 3. El manteniment dels emprius exteriors. Segona part: Del límit parroquial a la frontera internacional (segles XVIII i XIX). 4. Expansió econòmica i pressió sobre els recursos. 5. De la neutralitat a la frontera internacional. Epíleg: El camí de la modernitat (segles XX-XXI). Conclusions. És un acurat estudi sobre la societat, l'economia i els límits territorials a Andorra, a les edats moderna i contemporània. Acompanyat d'un bon nombre de mapes, quadres i fotografies.

Els canvis esdevinguts en els diferents paisatges francesos estudiats en la llarga durada

Vincent CARPENTIER i Philippe LEVEAU, Archéologie du territoire en France. 8000 ans d'aménagements, La Découverte, París, 2013, 175 pàgs. L'arqueologia, que fa recular a la prehistòria els primers testimonis d'ordenació i d'arranjament de l'espai, mostra també la dimensió històrica plena de complexitat d'aquest procés. Mitjançant un ampli ventall de recerques relacionades amb els diferents medis que podem trobar a França, aquest llibre proposa un recorregut temàtic a través del territori i mostra la contribució de l'arqueologia amb vista a una comprensió dels paisatges i de les formes d'organització de l'espai que podem trobar a la base d'aquests paisatges. Índex: 1. Els cursos d'aigua. 2. Les muntanyes. 3. El litoral. Dues zones humides arranjades: la Camarga i els aiguamolls de La Dives. Cartografia. 4. Els camps. 5. L'hidraulisme. 6. Les ciutats. Conclusió. Bibliografia. Índex.

L'organització d'un país pirinenc a l'edat mitjana

Jacinto BONALES CORTÉS, Història territorial de la vall d'Andorra. Dels orígens al segle XV, Consell General, Andorra, 2013, 319 pàgs. Com s'assenyala a la coberta, aquest magnífic llibre és "una reflexió, un assaig històric sobre com es van crear els límits i com es van generar i mantenir els drets extraterritorials, però sobretot és una anàlisi de les causes politiques, econòmiques, socials i mediambientals que van generar aquest espai." S'hi analitzen les relacions entre els homes i entre aquests homes i el medi, relacions que van canviar amb el temps, que donaren com a resultat un determinat ús de i sobre l'espai, que van generar drets sobre el sòl, els quals en uns casos esdevingueren termes propis i en altres casos reconeixements d'ús aliè. Els apartats més importants del llibre són: 1. La prehistòria dels límits o els límits abans de la documentació. 2. La conformació comunitària sobre el territori. Teories i debats. 3. De l'espai d'ús al límit jurídic (segle VIII - mitjan segle XIII). 4. L'afitament del territori (de mitjan segle XIII al segle XV). Inclou nombrosos mapes i ortofotomapes.

Paisatges d'Occitània, del món romà al segle XXI

Jean-Loup ABBÉ (ed.), Une longe histoire: la construction des paysages méridionaux. Actes du colloque des 23-24 mai 2008, Carcassonne, Meridiennes, Tolosa, 2012, 151 p. i CD. Aquest llibre inclou una presentació de J.-L. Abbé, dedicada al paisatge, l'empremta de les societats sobre llur entorn. També té una introducció de R. Cazals. Consta d'una primera part dedicada a les indústries i l'impacte que tingueren sobre el paisatge. Una segona part se centra en el paisatge rural en la llarga durada. Ch. Rendu parla de la construcció dels paisatges de muntanya amb relació als Pirineus. E. Dellong centra l'atenció en el paisatge de Narbona en època antiga. I G. Larguier estudia el pas del castell al castell-palau (castell per a l'ostentació) també al narbonès. La part tercera se centra en el paisatge urbà i pobletà medieval i sobre la seva gènesi i transformació. A. Béa i S. Servant estudien el procés de formació dels pobles situats al peu del vessant nord de la Muntanya Negra, als segles XII-XIV. I F. Loppe analitza el cas de Castèlnòu d'Arri (Castelnaudary; Aude), com un exemple de fortificació i de reestructuració de l'espai urbà, de mitjan segle XIV a mitjan segle XV. Podem traduir algunes de les ratlles de la presentació del llibre: l'interès pel paisatge és una de les preocupacions de la societat actual. Alhora protegit, amenaçat i ràpidament transformat, ha esdevingut un dels puntals de les polítiques territorials. És evident que el paisatge no és pas una realitat invariable ni un simple element decoratiu; és el resultat de l'actuació d'unes societats determinades i també d'uns medis geogràfics; així mateix, el paisatge és fruit d'un llarg procés de construcció. Els estudis inclosos en aquest llibre recullen treballs fets a partir de disciplines diferents i se centren en l'espai occità (anomenat sud de la France), des de l'Antiguitat romana fins al segle XXI.

El medi, la societat i el paisatge a Anglaterra a l'alta edat mitjana

Tom WILLIAMSON, Environment, society and Landscape in Early Medieval England, The Boydell Press, Woodbridge, 2013, 270 p., 41 figures A la coberta posterior del llibre s'assenyala que el periode anglosaxó va ésser crucial en el desenvolupament del caràcter d'Anglaterra: la seva llengua, el seu paisatge o la seva cultura es van forjat entre el segle V i el segle XI. De fet, en relaciò amb Catalunya (i amb molts altres països europeus) es podria afirmar si fa o no fa el mateix. A continuació, s'assenyala la importància de les diferències que hi ha entre les diferents regions d'Anglaterra. Hi trobem unes estructures socials diverses, unes formes de poblament diferenciades o unes formes dels camps també diferents. Tom Williamson crida l'atenció sobre la importància dels factors ambientals: el clima, el sòl, la hidrologia i la facilitat d'establir comunicacions amb els veïns derivada de la topografia del territori. Assenyala el fet que aquestes influències ambientals han estat negligides per moltes generacions d'estudiosos que han viscut a les ciutats molt lluny del món natural. Els capítols del llibre són: Introducció. 1. Poblament i societat. 2. El marc natural. 3. Cultura, etnicitat i topografia. 4. Comtats petits, arrels profundes. 5. El gradient de la llibertat. 6. Dos móns rurals? 7. Poble, masia i camp. 8. Paisatge i poblament. 9 Bosc i pastura. Conclusió: temps i topografia.