Història medieval i arqueologia del paisatge a Europa

A tot Europa, els llibres i els estudis que persegueixen assolir un més bon coneixement del paisatge humanitzat pretèrit són cada vegada més nombrosos. Els avanços metodològics que s'ha fet són molt importants. En aquest web presentarem algunes d'aquestes aportacions.

La meva foto
Nom:

Principals publicacions: - Els orígens medievals del paisatge català, Barcelona, 2004. - Atles del comtat d'Urgell (v788-993), Barcelona, 2006. - La vida quotidiana a Catalunya a l'època medieval, Barcelona, 2000. - Diplomatari del monestir de Santa Maria de Serrateix (segles X-XV), Barcelona, 2006. - El mas, el pagès i el senyor, Barcelona, 1995. - Un mas pirinenc medieval. Vilosiu B (Cercs, Berguedà), Lleida, 1996. - Dins les muralles de la ciutat. Carrers i oficis a la Lleida dels segles XIV i XV, Lleida, 2008. - Atles dels comtats de Rosselló, Conflent, Vallespir i Fenollet (759-991), Barcelona, 2009. - Atles dels comtats de Pallars i Ribagorça (806-998), Barcelona, 2012. - Inventaris i encants conservats a l'Arxiu Capitular de Lleida (segles XIV-XVI), Barcelona, 2014. http://ca.wikipedia.org/wiki/Jordi_Bol%C3%B2s_i_Masclans

divendres, de novembre 16, 2007

L'ús de l'aigua a la Catalunya Nova


Carolina BATET, L'aigua conquerida. Hidraulisme feudal en terres de conquesta. Alguns exemples de la Catalunya Nova i de Mallorca, Universitat Autònoma de Barcelona - Universitat de València, València, 2006, 282 pàgs. i 20 figures.
Índex: Introducció 1. La geografia i els diferents enfocaments de la recerca. 2. Hidraulisme andalusí versus hidraulisme feudal?. 3. Cap a la identificació del nou ordre agrari feudal. La Gestió dels sistemes hidràulics conquerits. 1. L'hidraulisme dels ordes monacals. El Cister. 2. Agricultura i dominació feudal en un espai hidràulic andalusí: la vall del riu Corb. 3. Viles i comunitats pageses davant la gestió feudal de l'aigua. 3.1 Castelló de Farfanya. 3.2 Balaguer. 3.3 Els conflictes de les xarxes hidràuliques feudalitzades. Conclusions. 1. Un hidraulisme amb dualitat de funcions. 2. Un hidraulisme que genera nous conflictes. 3. Les formes versàtils de la conquesta.