Espais hidràulics i societat a Menorca

M. Barceló - F. Retamero (eds.), Els barrancs tancats. L'ordre pagès al sud de Menorca en època andalusina (segles X-XIII), Institut Menorquí d'Estudis, Maó, 2005, 293 pàgs.

L'índex del volum:

Miquel Barceló, Negre i roig. Els contextos historiogràfics per a l'estudi de la societat andalusina de Menorca i la seva destrucció.

Fèlix Retamero, La colonització andalusina als barrancs de Menorca. 1. El barranc d'Algendar. 2. El barranc de Trebalúger. 3. Els barrancs de Binigaus i de Son Boter. 4. El barranc de Cala en Porter.

Joaquim Sánchez, Estudi de les pedres de molins manuals i de les zones d'extracció a Menorca

Fèlix Retamero, Les mesures de la supervivència.

Bibliografia.

Els recursos naturals dels Pirineus

Aymat Catafau (ed.), Les ressources naturelles des Pyrénées du Moyen Âge à l'époque moderne. Exploitation, gestion, appropriation. Actes du Congrès International RESOPYR 1, Presses Universitaires de Perpignan, Perpinyà, 2005, 543 pàgs.

Aquest volum presenta, en 17 treballs, els resultats de dos anys de treball del grup de recerques RESOPYR, que aplegà investigadors de deu universitats dels dos vessants dels Pirineus, presentats al congrés de Font Romeu (2002). Principals apartats:

- Dinàmiques econòmiques i formació dels paisatges. Visions regionals i aproximacions de detall (amb treballs de M C Bal, M P Ruas, Ch Rendu, J Bolòs, T Mikes, M Sancho, D Brocas, A Legaz, J F Utrilla i d'altres).

- Pastoralisme i gestió dels espais pastorals (amb treballs de M Conesa, A Moraza, E Bille).

- Els boscos i llurs usos (amb treballs de V Izard, M Brunet i d'altres).

- Protoindústries de muntanya: el ferro, l'argent i el vidre (amb treballs d' I Mugueta, M Camiade, D Fontaine, A Balent).

- Els mots de la muntanya: vers un lèxic, el model de Navarra (E Ramírez Vaquera).

Transformar el territori al Llenguadoc medieval

Jean-Loup Abbé, À la conquête des étangs. L'aménagement de l'espace en Languedoc méditerranéen (XIIe-XVe siècle), Presses Universitaires du Mirail, Tolosa, 2006, 331 pàgs.

Aquest llibre estudia primerament l'arranjament dels medis humits en la llarga durada (Antiguitat i edat mitjana) a nivell europeu, abans d'entrar en la història dels assecaments medievals que hi hagué al Llenguadoc mediterrani, analitzats d'una manera global, mitjançant diferents dossiers ben documentats.

Índex: Introducció. 1. Societats i drenatge de les zones humides. 2. Els estanys continentals de la plana llenguadociana: corpus i fonts d'estudi. 3. L'estany medieval: medi, terrer i territori. 4. El temps dels assecaments. 5. El drenatge de l'estany: una gran obra en un medi rural. 6. Terrer, parcel·lari i planificació: els estanys assecats i l'espai medieval. Conclusió. Documents. Annexos. Fonts. Bibliografia. Lèxic medieval. Índex.

L'origen de la parròquia a Occitània

Christine Delaplace (dir.), Aux origines de la paroise rurale en Gaule méridionale (IVe-IXe siècles), Editions Errance, París, 2005, 255 pàgs.

La parròquia va néixer al final de l'Antiguitat i es va desenvolupar al llarg de l'alta edat mitjana. Els treballs d'arqueologia duts a terme aquests darrers anys han aportat importants novetats al coneixement d'aquesta realitat, alhora que s'estudiava l'ocupació del territori, les formes de poblament i l'hàbitat.

Inclou treballs de E. Zadora-Rio (l'estudi de les parròquies rurals segons l'arqueologia), de F. Hautefeuille (la cartografia de la parròquia), de M. Aubrun (l'origen de la parròquia rural), de Ch. Delaplace i S. Aumard (l'articulació de les fonts arqueològiques i de les fonts escrites). A més, inclou estudis regionals sobre les regions Roine-Alps (Reynaud), la Suïssa occidental (Terrier), Provença (Codou), Llenguadoc (Pellecuer i Schneider), Alvèrnia (Vergain), Migdia-Pirineus (Boudartchouk), Aquitània (Faravel), Centre-Oest (Boissavit-Camus i Bourgeois), Itàlia i Córsega (Pergola), Hispània occidental (López Quiroga). Inclou també tres treballs sobre el clergat, els oratoria i sobre tres fundacions carolíngies.

Poblament a l'altiplà d'Aubrac

Laurent Fau (dir.), Les Monts d'Aubrac au Moyen Âge. Genèse d'un monde agropastoral, dAf 101, París 2006, 214 pàgs.

Un dels aspectes més importants d'aquest estudi plurisdiciplinari és el coneixement de l'hàbitat, en part dispers, en aquest altiplà del nord d'Occitània als segles XI i XII. S'hi analitzen les explotacions agrícoles permanents (el mas) i també les explotacions temporals (els "mazucs" o "traps" ["burons" en francès], que corresponen a les nostres bordes), situades entre els 1.100 i els 1.300 m d'altitud.

Sumari: 1. Presentació geogràfica i geomorfològica. 2. L'Aubrac abans de l'arribada dels monjos. 3. L'Aubrac a l'època de la Domeria [un hospital]. 4. L'hàbitat permanent. 5. L'hàbitat temporal. 6. L'artesanat i la protoindústria.